Totxo

Segons el periodista americà Woodwonder, G.Busch li va manifestar en una entrevista que guardava un totxo en el seu despatx, procedent del campament del Mulà Omar a l'Afganistà. Sí, un totxo. Un totxo que cada dia deu contemplar des d'un angle diferent, que el deu inspirar com un tòtem. Segurament el té sobre una tauleta, o sobre la taula del desptax oval, compartint espai amb la Declaració d'Independència o amb la Constitució, o potser amb els discursos de Jeferson, A.Lincoln o F.Roosevelt. Però Busch no acostuma, no, a llegir cap d'aquests "totxos", sinó a mirar-se el totxo. En la intimitat del desptax el poder es frueix directament, i es toca, i es fa pedra picada, i si convé es converteix en estri amenaçador contra qualesvol que discuteixi les seves propostes. La més petita mirada de reüll al totxo pot servir per dissuadir al més pintat. En fi, de no llegir cap "totxo" i tenir un totxo , a ser un totxo, només hi ha un pas. La polisèmia encara funciona.
Tant totxo ha de ser que, de moment, ja ha demanat al Congrès que aprovi una ampliació de les despeses per a les tropes a l'Afganistà i a l'Iraq per uns altres 80.000 milions de dòlars, fins a completar un total de 105.000 milios $. Mentre l'Informe de l'ecomista Jeffrey Sachs en relació amb els Objectius del Mil-leni, impulsat per la ONU, aconsella que els països rics doblin l'ajuda als països pobres fins arribar a uns 100.000 milions € el 2006, molt lluny del 0'7 % del PIB dels rics...

Comentaris

Cesc Amat ha dit…
El link no esta complet!

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9