Dos anys




A la fràgil frontera entre el gest i la parla
cada objecte que veus et demana el seu nom
i  en l’espai de les mans s’obre un joc de paraules
que t’ajuda a trobar-lo amb la màgia dels sons.
Cada nom encertat et descobreix un món,
a poc a poc les coses van sent el que tu dius
i ens tornem a fer infants des del fons del que som,
d’aquell joc de paraules que ens manté sempre vius.

C.A.

5 de desembre de 2016
Dos anys de l’Adrià

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?