De vot en vot (o les monges en campanya)




Sa Eminència el cardenal
Antonio Rouco Varela
fou un gran professional
de fer política excelsa
sense treure’s el barret,
ni mitres ni solideus,
armant gresques a pleret
amb fidels i corifeus.
Les ànimes eren seves,
i les urnes, cosa vana
contra les forces cimeres
del roquet i la sotana.
No va estar mai enclaustrat,
no demanava dispenses
per alçar el bàcul daurat
contra lleis per a ell blasfemes.

Heus aquí que amb Sor Lucila
i amb Sor Teresa Forcades
la cosa ja se’ns complica.
No aniran a bufetades
però una és fan del president
i li mostra amor platònic,
i l’altra és constituent
 i es carrega el dret canònic.
L’una és sobiranista
i no es tocarà la toca,
l’altra es declara ada-nista
i s’exclaustrarà si toca.
Tenen els vots i les normes
de Domènec i Benet,
però han descobert noves formes
de fer vots a tort i a dret.
Més enllà de la clausura
han vist com el cel s’obria
i volen omplir les urnes
amb vots ornats de celístia.

Ara només faltarà
que una monja franciscana
completi el cicle claustral
de la polis revelada
i per fer més rebombori
ens convidi a sumar els vots
a les urnes del Collboni
per ser el més pobre de tots.

Rouco, Lucila i Forcades,
sigui amb toca o pectoral,
tres lliçons equivocades
de la polis clerical.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre