Justícia de funcionari



Justament ara el funcionari,
per refer-se de la fatiga acumulada,
agafa un expedient,
el passa de la lleixa a la taula,
l’observa atentament,
l’obre,
hi passeja la mirada embadalit
i tancant els ulls
es bressola amb els càntics gregorians
que li reciten els àcars deixondits:
"…et levissima culpa venit…
…in iliquidis non fit mora…
…qui commodum sentit…
…iura novit curia…
…nec nos distingere debemus…"

Llavors, confortat,
tanca l’expedient, serenament
el diposita al seu lloc altra vegada
i espera que li torni la son a les orelles.

Amb aquesta lliçó de ciència infusa
ningú podrà negar
que almenys per una estona,
abans de ser vençut pel sopor definitiu,
el funcionari ha fet justícia.
"Les escales del palau de justícia"

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu