Nadal


En un vell casalot
a peu de carretera,
on mai no he vist ningú,
hi ha un penjoll de llums blaves
desitjant Bon Nadal,
un reclam infantil
al vertigen dels cotxes
que les passen brunzent,
del tot estranys al lloc
i a l’anònim missatge
que roman innocent
en la trista façana.

Potser és això el Nadal,
una fràgil claror
sobre els murs de l’absència,
un espai oblidat
que ens torna a la memòria
i busca en un racó,
el més humil que troba,
bastir la seva estança.
Potser som el misteri
de la infància que ens porta
a desviure el present
i habitar l’esperança.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat