Lectures vàries del 23J

 

     Dels resultats d’ahir se´n poder fer moltes lectures. Jo me´n faig aquestes:

   1).- Sánchez no només resisteix sinó que surt electoralment enfortit. Ha millorat els resultats de novembre de 2019, en escons (2 més) i percentatge de vots (quasi 4 punts més). Es pot dir que allò del consens demoscòpic, que pretenien tantes enquestes donant per suposada una aclaparadora majoria del Pp, no s’ha produït.  La diferència en vots respecte del PP és només del 1,3%. En aquest sentit , l’enquesta que s’acosta més al resultat és la del CIS del tan criticat Tezanos.

   2).- Feijóo queda considerablement lluny de les expectatives d’aconseguir una majoria absoluta ell sol, o almenys una majoria suficient per pressionar amb més arguments Sánchez per tal de deixar-lo governar sota l’amenaça de fer-ho amb el recolzament de Vox. Ara no pot fer ni una cosa ni l’altra. Pretendre la investidura ell sol és una quimera, i buscar-la en coalició amb Vox seria més que una quimera (si no comptés amb els vots de l’independentisme!). D’altra banda, l’empat tècnic en vots entre Psoe i Pp resta arguments al sector del Psoe que en determinats moments s’ha sentit temptat a buscar alguna mena d’acord amb el Pp. Aquesta vegada Sánchez no haurà de recórrer al no és no de les generals del 26 de juny de 2016 que van donar pas al govern Rajoy amb l’abstenció d’una bona part dels escons del Psoe (menys 15, i amb la renúncia a l’acta de diputat de Sánchez que havia estat defenestrat de la secretaria del Psoe). Aquella experiència, però, va propiciar una depuració del Psoe, amb el retorn de Sánchez a la secretaria el maig del 2017 i la moció de censura a Rajoy el juny del 2018.

   3).- L’empenta del Psoe a partir d’aquella moció  de censura, seguida de les victòries electorals d’abril i novembre de 2019, amb la conseqüència del primer govern de coalició de la democràcia el gener del 2020, no ha estat qüestionada aquest 23J sinó que m’atreviria a dir que ha estat suficientment avalada globalment per l’electorat, fins al punt de fer possible la seva reedició.

   4).- Penso que es pot considerar avalada la coalició de progrés perquè la suma de Psoe i Sumar (153 escons i 44% de vots) és molt superior als 122 escons (33% en vots) del Pp. En funció de l’experiència i els resultats de l’obra de govern de la coalició de progrés 2019-2023 és aquesta la comparativa que s’ha de tenir en compte per avaluar el significat dels resultats. Sumar PP i Vox per deslegitimar-la està fora de lloc perquè l’equiparació de Sumar amb Vox ja no era ni èticament ni políticament possible abans de les eleccions, i ho és encara menys després amb la pèrdua de 19 escons de Vox. Una de les conclusions més clares és que Vox està en davallada i que l’electorat globalment no està disposat a admetre aquesta ultradreta en el govern d’Espanya, no la considera homologable. La UE pot respirar tranquil.la.

   5).- L’aval del govern de coalició no ve desvirtuat per la pèrdua de 7 escons de Sumar respecte d’Unidas Podemos. En tot cas reforça la funció directiva de Sánchez en la coalició. I això malgrat el preu políticament elevat que ha hagut de pagar pels indults, la supressió de la sedició, la modificació de la malversació i les desavinences amb un sector dels socis de govern en part de l’obra legislativa. Mirar de continuar corregint errors és, al meu parer, el missatge central de la campanya de Sánchez.

   6).-  L’aval de la coalició ha trobat la confirmació més rotunda a Catalunya amb els espectaculars resultats del PSC, amb el 34’5% dels vots i 19 escons, 7’3% més que la suma de Erc (13’2%), Junts (11’2%) i la Cup (2’8%), que perden en conjunt 9 escons. Com també amb el resultat de Sumar que amb el 14% dels vots passa a ser la segona força a Catalunya. Erc no troba el seu lloc, està en caiguda permanent, Junts també retrocedeix i la Cup desapareix al Congrés. Començaria a ser hora de dimissions al si d’Erc (quosque tandem Junqueras?) i de pensar en l’avançament de les autonòmiques a Catalunya. A  l’independentisme  no se li hauria de permetre de continuar fent el joc de veure qui conserva més vots en el marasme del naufragi. Aquest joc ja resulta patètic

   7).- Com patètiques resulten les manifestacions d’ahir d’Erc i Junts, presentant-se com a decisoris en el Congrés després del naufragi. Poden posar moltes condicions a Sánchez, però si són políticament conseqüents (sobretot Erc) i responsables (tant Erc com Junts) no poden deixar de reconèixer que el que Catalunya reclama amb molta força és la continuïtat de la coalició de govern de progrés per anar endavant. Tenen una clau, però és una clau que, si no es replantegen la decisió inicial de vetar Sánchez, només serveix per tancar portes i convertir en crònic l’estancament i la irrellevància política de l’independentisme. Una clau que no donaria pas a cap obra de construcció, només a una obra de bloqueig, i fins de destrucció, que podria arribar a facilitar un govern de Pp i Vox per majoria relativa en el cas que els 14 vots d’Erc i Junts passessin a l’abstenció en una segona votació d’investitura És això el que busquen, l’objectiu del tant pitjor, millor?  El propòsit de Junts, que ja va votar amb el PP, Vox i C’s contra la investidura de Sánchez i el govern de progrés el gener del 2020, arribaria a la seva culminació.