Feijóo diu que vol governar sense Vox

 

   A l’entrevista d’ahir a la Vanguàrdia Núñez Feijóo reiterava el que ja va escenificar en el debat amb Pedro Sánchez fent veure que signava un hipotètic pacte de reciprocitat per deixar governar el partit que guanyés les eleccions el 23J sense recórrer a cap coalició, ni el PP amb Vox ni el PSOE amb els que ell qualifica d’independentistes. Ho reiterava amb aquestes paraules mal girbades: “A mí me preocupa que España la gobiernen partidos independentistas. Por eso le ofrecí a Sánchez que si él gana, yo le apoyo en la investidura, siempre que no gobierne con independentistas: Le pedí reciprocidad. Si yo gano, que me deje gobernar sin pactar con Vox. Por tanto, al PSOE no le preocupa que Vox esté en el gobierno, lo que le preocupa es que gane el PP. Por tanto, yo les digo a los ciudadanos: no quiero gobernar con Vox, no quiero una coalición con Vox, y les pido a los ciudadanos que voten para conseguir que Sánchez, el populismo de Sumar y el independentismo no gobiernen España y que gobierne un partido, que es el partido del cambio. Yo quiero evitar esa coalición y le pido a los españoles que tengamos un partido de mayoría sin coalición. No digo que el PSOE y Vox sean partidos iguales, son muy distintos, pero tienen intereses coincidentes: que el PP no gane”.

    Es tracta d’una formulació retòrica per dissimular els pactes que ja ha contret amb VOX a  les CCAA de València, Balears, Extremadura i el que tàcticament ha deixat pendent a Múrcia  per a després del 23J, així com en moltes alcaldies i capitals de província. La proposta no deixa de ser, alhora, una confessió indirecta de la pròpia debilitat parlamentària, conscient que el PP no obtindrà majoria absoluta, i una forma hipòcrita de cobrir-se per endavant les espatlles davant alguns sectors de l’electorat per atribuir al Psoe la responsabilitat, donat el cas, d’haver de fer coalició amb VOX. Una coalició que ja té pactada si sumen majoria absoluta, i que miraran d’obtenir com sigui si a la suma PP-Vox els faltessin pocs vots per arribar-hi.

   El electors no haurien de perdre de vista que en la repetició de les generals el novembre de 2019, després de les fallides del mes d’abril d’aquell mateix any, amb victòries clares del PSOE sobre el PP (123 escons del Pseo a l’abril contra 66 del Pp , i 120 del Psoe contra 89 del Pp el novembre), al PP no li va passar pel cap posar en pràctica el que ara proposa. El primer govern en coalició de la democràcia Psoe- Podemos  es va constituir el gener del 2020, després de deu mesos d’un executiu en funcions, amb els vots en contra de Pp, Vox, Ciutadans, Junts per Catalunya, Cup, Upn, Cc. Foro Asturias i PRC (165 vots en total), amb l’abstenció d’ERC i EH Bildu, i amb els vots a favor de  Psoe, Unidas Podemos, Pnv, Más País-Compromís, Nueva Canarias, Bng i Teruel Existe (167 vots en total). La coalició es va aconseguir pels pèls però l’experiència de govern dels darrers tres anys i mig  es pot dir  que ha sigut notablement positiva.

 En funció dels resultats del proper 23J seria possible que la coalició progressista es pogués repetir, barrant el pas a Pp-Vox, si Erc modifica el que Rufián ha manifestat, de passar a l’oposició si el Psoe no guanya les eleccions. En aquest supòsit la responsabilitat de l’entrada de Vox al govern seria compartida conjuntament per  ERC i Junts que va repetint que en cap cas els seus vots faran president Sánchez. És això el que volen, que l’extrema dreta entri al govern de l’Estat?

   La posició de Junts és la mateixa que la del gener de 2020, ja ho sabíem. De tota manera en l’entrevista del passat dia 15 d’A. Bassas a Carles Puigdemont aquest es situa  au-dessus de la melée i tira pilotes fora assegurant que el PP farà coalició amb el Psoe i no amb Vox, perquè al Psoe li pot convenir més buscar un candidat d’ordre i fer fora Sánchez de l’escenari. Una manera sibil.lina de fer costat a la proposta de Núñez Feijóo, fent veure que Psoe i PP són el mateix i que cap dels dos mereix la mínima confiança.

   La coalició Pp-Vox resultaria desastrosa  per a la democràcia espanyola, un retorn al món de les tenebres com ha pronosticat el president Sánchez. Només la continuació de la coalició de govern de progrés ho pot evitar, amb l’aval de la feina feta els darrers anys, procedint de la moció de censura de juny de 2018 contra Rajoy (180 a favor de la moció i 169 en contra), per corrupció i deixadesa (no s’oblidi!) de la qüestió catalana. Com tampoc no es pot oblidar que la irrupció de Vox a l’escenari de la política espanyola coincideix amb les conseqüències dels moments àlgids del procés. Els 24 escons inicials de Vox l’abril del 2019 es van convertir en 52 en la repetició de les eleccions el novembre d’aquell mateix any, coincidint amb la davallada de C’s (de 57 a 10) després de la sentència del procés (octubre 2019). Seria lamentable comprovar en aquests moments que a l’independentisme li interessa treure rèdit de les  funestes teories del com pitjor, millor, i per tant la consolidació d’un govern d’ultra dreta que revifi la tensió de les bases i demostri que l’única via possible és la de l’embat contra l’Estat.