Les preguntes d' En Comú Podem: més confusió

  

 En el document entregat per En Comú Podem al PSC es proposa una doble pregunta per desencallar la qüestió catalana: “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent d’acord amb els procediments legals pertinents?” ; “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent mitjançant la corresponent reforma de la Constitució?”. La formulació d’aquesta doble pregunta té tots els tons d’un espantall electoral, per sortir del pas del compromís per un referèndum, i cap possibilitat de portar-se a terme, a més d’una sèrie d’incongruències respecte del que defensa En Comú Podem, i no diguem ja respecte del que defensa Podemos:

    1.- Es planteja una doble manera d’aconseguir la independència per part d’una formació que no és independentista.

     Incongruència més gran, impossible. Com es pot entendre que es tingui només en compte l’eventualitat de la independència, per dos camins,  i no es plantegin altres fórmules per desencallar la qüestió, si justament el que proposa les preguntes no és independentista? S’acota el terreny del que es pregunta exclusivament en el camp de la independència. Es convida al votant a prendre només en consideració una possibilitat, amb dues maneres d’arribar-hi, i per tant hauria d’optar per quedar-se a casa si pensa una altra cosa. D’altra banda, si En Comú Podem defensa el plurinacionalisme federalista  o confederal (com fa constar en el mateix document entregat al PSC), per què ha escollit una proposta en la que no es reflecteix la seva posició? Donat el cas, quina campanya faria En Comú Podem? La faria a favor de votar no a les dues preguntes? Seria com engreixar l’animal de companyia per acabar matant-lo.

    2.- Les referències als procediments legals pertinents i a la corresponent reforma de la Constitució són en part una redundància sense sentit.

    Admeten que en els procediments legals pertinents també hi va inclosa la reforma de la Constitució. I doncs, per què es repeteix? La redundància crearia una dificultat insoluble d’interpretació dels resultats:com s’hauria d’entendre un sí a la primera i un no a la segona, o viceversa, o un sí a totes dues? Si el que  es voldria és procedir d’acord amb l’article 92 de la Constitució, no seria en cap cas acceptable que es pogués proposar una via a la independència sense reformar la Constitució.

    3.- La doble pregunta no contribueix a aclarir la qüestió sinó a crear encara més confusió.

    En Comú Podem sap molt bé que l’única pregunta aclaridora seria la del sí o el no directament, sense més subterfugis. Però també sap que això és del tot impossible si es vol partir d’una consulta pactada. Es pretén un referèndum d’autodeterminació sense acceptar-ne totes les conseqüències, començant per la necessitat d’una formulació clara i directa, donant en canvi per fet, de manera confusionària, que el que es votaria seria només la independència. Això és voler i doler alhora. Per arribar a un referèndum totalment aclaridor primer s’haurien de descartar altres propostes alternatives, que podrien ser progressives en el temps i en el contingut si no s’acceptessin, respecte de les quals En Comú Podem té moltes coses a dir però que paradoxalment amaga en la doble pregunta , i que en algun moment haurà d’enfrontar obertament en el seu programa (reforma fiscal, blindatge de les competències, llengua, reforma del Senat, reconeixement nacional). Sota el mantell genèric d’un referèndum  suposadament aclaridor, En Comú Podem fa passar gat per llebre, el gat de la doble pregunta per la llebre de la independència. Primer s’haurien d’aclarir ells mateixos. De la mateixa dolència ja en patia IC.

    4.- La doble pregunta és un estri més, inutilitzable, en el mar on de moment naufraguen totes les propostes.

    Junts pel Sí i la Cup es troben en un stand-by, el de la desconnexió, que no té un futur gaire esperançador, passin catorze mesos (els que faltarien segons el seu full de ruta) o en passin trenta sis. Ells sí que passen de referèndums, segons diuen, perquè estan furgant, de moment sense resultats tangibles, en el terreny exclusiu de la unilateralitat. Ara En Comú es despenja amb una proposta de pacte referendari plantant-se sobtadament davant el mur de l’autorització constitucional. I el PSC resta a l’espera que en algun moment (qui sap quan i com!) es pugui encetar el meló de la reforma constitucional. Cadascú pel seu cantó i tots jugant en el terreny de ningú.