Llindar




Tenim el nom,
Rosa, contra la mort,
i en el teu nom
la perenne adultesa
dels anys que ens sobreviuen.
Passen els dies,
i el temps que se m’escola
entre les mans
et protegeix a tu
al límit de la vida,
en el llindar
d’aquella nova estança
on conflueixen
la feina de la sembra
i el goig de la collita.
És el record
d’un temps que no caduca,
que està tornant
amb tu i amb el teu nom
des del fons de l’absència.
 C.A.
7 d’octubre de 2015
5è aniversari de la mort de la Rosa


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?