Mirall




Com en un joc de miralls
se’m barregen els meus anys
amb els que compleixes ara.
Si miro endins del cristall
puc veure-hi la meva cara
satisfeta i expectant
perquè hem bastit nova llar
en els meus trenta-un anys
i comencem a albirar
el contorn del teu dibuix
retallant-se davant nostre.
I se’ns confonen en veure’t
l’espai obert de la plaça
i el color blau dels teus ulls.
Si giro el cap del cristall
sé del cert que al meu darrere
s’apilen noves imatges
que en un present permanent
es fan tan meves com teves,
queden gravades per sempre
a cada angle del mirall
pel cisell del mateix temps,
com el reflex protector
que dins d’un fons infinit
ens guarda tot el que som
en perenne joventut.

C.A.
25 d’octubre de 2015
31è aniversari de l’Elena

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?