La independència és un paper! (o de la il.lusió a l'il.lusionisme)






Tanta Via Catalana,
tants sí-sí i tants sí-no,
tanta inoxcrom malgastada,
tanta estelada al balcó,
tanta Assemblea i tant d’Òmnium,
tant de dret a decidir,
tanta música d’harmònium,
tanta crida a resistir,
tants matins malaguanyats
amb la Mònica Terribas,
tants medis subvencionats
amb tertúlies d’altes mires,
tanta Espanya desastrada,
tants de moments fent història,
tanta força desplegada
amb tanta convocatòria,
tant tres per cent per ‘nar fent,
tantes urnes al carrer,
tantes veus al Parlament,
tanta carta a l’estranger,
i al final la independència
resulta que és un paper
on es concentra en essència
el miracle que ara ens ve!
Amb nou punts i quatre rúbriques
és com una carta als reis
que ens portaran la República
en forma de noves lleis.
Primer desconnectarem
empassant-nos molt de fum,
però després ens refarem
i veurem la nova llum.
Amb un mes i en un plis-plas
tindrem una nova hisenda
sense Montoro ni Mas,
que ens farà rics de llegenda,
i amb el miracle acomplert
ja no ens caldrà cap govern,
serem nosaltres solets
que ens ho farem a pleret.
Als indecisos de mena
se’ns aclariran els dubtes
perquè a la pàtria promesa
ja no hi haurà més corruptes.

Ens ho havien de dir abans
per no perdre tant de temps,
doncs sabem que els catalans
som assenyats i prudents
i si hem de creure el paper
que ens ha de portar a la glòria
convé que ens expliquin bé
el secret d’aquesta història.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?