Molt de Poble / Gens de poble . Nota associada

Aquests dies, entorn del Pla Ibarretxe, i també de les discussions sobre el nou Estatut Català en vies d'elaboració, es posen en circulació dos conceptes que entenc que estan a la base de dues visions de l'organització institucional i de l'acció política que a vegades s'enfronten radicalment i que, des de l'òptica de les relacions del Pais Basc i Catalunya amb l'Estat, configuren sortides oposades.

MOLT DE POBLE : EL nou Estatut Polític de la Comunitat d' Euskadi (Pla Ibarretxe) presenta en el preàmbul i títol preliminar una condensació del terme "poble basc" (fins a set vegades, al començament de quasi cada paràgraf). El primer és el definitori : " El poble basc o Euskal Herria és un poble amb identitat pròpia en el conjunt dels pobles d'Europa, dipositari d'un patrimoni històric, social i cultural singular, que s'assenta geogràficament en set territoris actualment articulats en tres àmbits jurídico-polítics diferents ubicats en dos estats". Aquesta concepció tan comprehensiva de "poble basc" (idealitzada?) es limita, però, ràpidament al moment de concretar el contingut del nou pacte polític : com a part integrant del "poble basc", els territoris bascos d'Araba, Bizkaia i Gipuzkoa, es constitueixen en una "comunitat basca" lliurament associada a l' Estat espanyol. És a dir, ja som on érem, en els dominis dels tres territoris del País Basc organitzat políticament i que en l'Estatut de Guernika formen la "Comunitat Autònoma del País Basc" integrada pels territoris històrics que "coincideixen" (diu literalment l'Estatut) amb les províncies d'Araba, Bizkaia i Gipuzkoa, i de Navarra, en el supòsit que aquesta decidís un dia la incorporació. Molt ha hagut de ploure per passar de la definició d'una Comunitat de tres territoris (o quatre, amb Navarra, si volgués) a una definició de poble ancorat en el conjunt dels pobles d'Europa que s'estén a dos estats. La sociologia, la filosofia política i la historiografia basques han hagut de treballar a ple rendiment durant aquests últims anys per arribar a aquest concepte tan radical i extensiu de "poble basc" que, tot i la concreció en la "comunitat basca" dels tres territoris tradicionals, inspira els aspectes més rotunds del nou model de relació amb l'Estat espanyol. Sobretot en l'article 4, on introdueix una distinció entre " ciutadania" i "nacionalitat" basca, regulada aquesta segona per una llei del Parlament Basc que no es pot entendre si no des d'aquesta radical concepció de poble que confereix una identitat política pròpia i distinta. I encara més en l'article 13 (exercici democràtic del dret a decidir), plantejant en el seu apartat 3er, obertament, el dret d'alterar íntegrament o substancialment el model (provisional?) de la lliure associació amb l'Estat. En altres paraules, el dret a la independència només amb la majoria absoluta dels vots declarats vàlids en el referèndum que convoqués el mateix govern basc: en el supòsit que acudís a votar un 50% del cens, la meitat més un dels vots (un 25% de la total població censada), podria donar lloc a una declaració "legítima" (?) d'independència. No era pas això el que va aclarir el T.Suprem del Canadà quan se li van plantejar les condicions raonables de separació del Quebec.

GENS DE POBLE : Enfrontada amb aquesta concepció transhistòrica i transgeogràfica de "poble" com a subjecte de drets inalienables, anteriors a qualsevol institucionalització política, trobem la insistència de determinats autors, comentaristes i polítics, de dretes i d'esquerres, que veuen en el concepte de "poble" l'arrel de tots els mals. Fa unes setmanes, F. Savater escrivia un article que titulava precisament " Contra el pueblo vasco" (molt radical i bastant infumable), i Rajoy proclamava sarcàsticament que el temps de les "tribus" ja ha passat. Per ells el "poble", com a subjecte de drets, no existeix ; només l'individu com a ciutadà pot ser subjecte de drets. Un "ciutadà" que sembla que hagi de tenir un contorn petrificat i incontaminat, no menys idealista que el concepte de "poble". Això sí, amb la preconcepció d'un únic poble com "unidad de destino en lo universal", en lloc de "unidad de destino en lo geográfico". Ai, aquests pobles...!

Liberalisme versus comunitarisme? El S.XVIII contra el S.XIX? La raó il-luminista contra l'ànima romàntica? El poble contra el ciutadà?

Entre aquests dos pols ens estem jugant bona part de les lluites identitàries que a vegades prenen viaranys ben absurds i encenen moltes passions. Però podem estar tranquils, perquè les "peles" ens les juguem en un altre lloc, i això ho saben molt bé els nacionalistes catalans des dels seus inicis, i també els bascos, es diguin "comunitat autònoma", "comunitat basca lliurement associada" o directament "poble basc". Per cert, l'article 8.1 del Pla Ibarretxe defineix una molt tova posició respecte de l'euskera ( llengua pròpia i oficial, com el castellà, que tots els habitants tenen el dret a conèixer i a usar) ; posició pragmàtica, que es correspon amb el relativisme que vaig sentir expressat pel mateix Arzallus en una entrevista a C.Ràdio quan aquí teníem encès el debat sobre el català a Europa. La llengua per a nosaltres, venia a dir, no és pas el més important, és un instrument de comunicació i poca cosa més. Em va sorprendre.

Nota associada : jo, que sóc de poble, sempre havia sentit, de petit, una gran enveja pels de ciutat, perquè a la ciutat hi veia el que el meu petit poble no tenia : fàbriques, cotxes, escoles, cinemes, camps de fútbol... De gran em vaig fer de ciutat, però mai no he perdut la sensació que continuo sent de poble. En l'equilibri d'aquests dos sentiments potser acabaré salvant-me de les penalitats identitàries.