Llocs

Posta de sol a Mart

On va l'esclat de la bellesa

quan lentament pereix la flor

i el brot que l'ha afillada ?

On fuig el dolç traç del somriure

que t'ha mudat el rostre

fixant-me la mirada ?

On queden els records,

l'amor primer, aquell que ens sadollava,

si el borró del temps

a poc a poc cobreix l'espill de jovenesa

deixant només un hàlit d'esperança,

un lleu ressò d'allò que desitjàvem ?

On pararà l'esplet d'aquest ponent

que es fon amb l'horitzó,

si inexorablement ha de morir

als braços de l'albada ?

Arreu sembla acomplir-se

l'amarg plany del poeta:

"Oh natura, oh natura,

¿ per què no mantens ara

allò que prometies ?"

Pregon enyor d'un lloc inabastable,

reflex perenne de totes les presències :

tu mantindràs l'esclat d'aquest ponent

brillant sense minvar

a tots els horitzons.

Tu servaràs el do de la bellesa,

del traç i la memòria,

quan ja cap ment recordi

l'embat de cada instant.