Festa a Arenys de Munt


Com a cloenda de la tensa celebració de la Diada, Arenys de Munt s’ha regalat una festa de la independència que ens ha deixat a tots amb un pam de nas. Enmig de tanta emoció festiva, l’alcalde no es va poder estar de fer un petó a l’urna, davant del Centre Moral, com si es tractés del braç incorrupte de Santa Teresa, pensant segurament en les rendes electorals de la festa i en la projecció del municipi en l’àmbit nacional, estatal i internacional. Bromes a banda, la festa té la transcendència que els independentistes, sobiranistes i plataformes de tota mena volen donar-li? Serà una taca d’oli que s’estendrà de forma significativa arreu del País i ens situarà definitivament a l’encalç de la independència? No hi ha dubte que la festa tindrà seguidors que la voldran repetir en altres municipis, però no penso que es tradueixi en res que suposi un punt d’inflexió concret per obrir el panorama de la independència, ni a mig ni a llarg termini. Tot plegat pot acabar convertint-se en una celebració successiva de jocs florals de l'independentisme en la que els seus partidaris s’enardiran, es mostraran orgullosos d’haver-se conegut i proclamaran el dret inalienable de continuar-ho sent. Els catalans som molt donats als jocs florals, a la traca i mocador, a deixar anar fum per aparèixer després com els herois de la batalla. A tothom li agrada la festa. A mi també, encara que si enmig d’un bon àpat em preguntessin què em semblarien uns postres fets d’Estat independent amb acompanyament de fulles aromàtiques d’UE, diria que ja en tinc prou, que podria acabar embafat i que val més deixar-ho per un altre dia. Respectant, això sí, que els que són més de vida es cruspeixin la meva porció, però sense forçar-me a mi a empassar-me-la.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu