Els quatre punts fonamentals de la sentència del TC sobre la Llei d’Amnistia

 

  Publicada la sentència del TC avalant la constitucionalitat de la Llei O. 1/2024 sobre l’Amnistia, es poden concretar aquests quatre punts fonamentals:

   1.- L’amnistia és compatible amb la Constitució.

   El Tribunal considera que l'amnistia és compatible amb la Constitució, tot i que aquesta no l'esmenta explícitament. La interpretació constitucional admet aquesta figura si compleix els requisits de proporcionalitat, finalitat legítima i respecte als drets fonamentals. Declara que l’amnistia és constitucionalment admissible com a mesura excepcional adoptada pel legislador per raons d’interès general, sempre que no vulneri drets fonamentals ni valors estructurals de l’Estat de dret.

   Fonaments clau d’aquesta compatibilitat: la Constitució no prohibeix expressament l’amnistia (a diferència dels indults generals, que sí es prohibeixen a l’article 62.i CE); el TC argumenta que la llei d’amnistia respon a un interès general (la reconciliació política i la normalització institucional), i que no vulnera els principis de l’Estat de dret ni la separació de poders;  l’amnistia és legítima si es fa per mitjà d’una llei orgànica, aprovada pel legislador democràticament elegit.

   2.- La llei d’amnistia és compatible amb els principis i drets constitucionals invocats pels recurrents .

   El Tribunal considera que la Llei d'Amnistia no vulnera cap dret fonamental, ja que el seu objectiu i aplicació són compatibles amb el marc constitucional. Els recurrents al·legaven que la llei vulnerava diversos drets i principis constitucionals (com la igualtat davant la llei, la seguretat jurídica i la tutela judicial efectiva).

  Respecte de la igualtat davant la llei (art.14 CE), el TC sosté que el tracte diferenciat és justificat per una raó objectiva i raonable, atesa la finalitat de la norma. Quant a la seguretat jurídica (art. 9.3 CE), no hi ha vulneració perquè la llei és clara, previsible i aplicable a casos concrets, amb un àmbit d'aplicació acotat i temporal. I respecte del dret a la tutela judicials efectiva (art. 24 CE),  el TC argumenta que l’amnistia no impedeix l’accés als tribunals, sinó que posa fi a determinats procediments d’acord amb una decisió legislativa legítima.

   3.- La llei d’Amnistia no és una autoamnistia dels líders del procés, i és procedent en funció de l’objectiu de reconciliació.

  El TC valida que la Llei d'Amnistia sigui aplicable als líders del procés independentista català, sempre que les seves actuacions encaixin dins l’àmbit objectiu i temporal previst per la norma. La llei no vulnera el principi de legalitat penal ni el dret a la igualtat, perquè s’aplica de forma objectiva a tots els fets relacionats amb el procés entre 2012 i 2023.

 El TC rebutja que això suposi una “autoamnistia” o una mesura ad hominem, ja que la norma té una vocació general, tot i tenir efectes concrets sobre determinades persones. No es produeix cap desviació de poder ni cap favoritisme personal.

   4.- El legislatiu no envaeix el poder judicial.

  El Tribunal rebutja que l’aprovació de la Llei d’Amnistia impliqui una invasió o usurpació del poder judicial per part del legislatiu. Considera que el poder legislatiu pot establir causes generals d’extinció de responsabilitat penal, com és l’amnistia, mitjançant una llei, sempre que respecti l’autonomia del poder judicial per aplicar-la cas per cas.

   Recorda que la separació de poders no impedeix que el legislador modifiqui les conseqüències jurídiques dels fets, sempre que ho faci amb respecte a l’ordre constitucional. Els jutges mantenen el seu poder per interpretar i aplicar la llei d’amnistia, i fins i tot poden plantejar qüestions d’inconstitucionalitat o prejudicials al TJUE si ho consideren necessari.

   En definitiva, la Llei d’Amnistia no envaeix les competències del poder judicial, sinó que exerceix legítimament les funcions del legislador democràtic.

   Com senyalava ahir Antoni Puigverd a La Vanguàrdia, aquesta sentència ens permet “fer les paus”, “hacer las paces”. Ens dona als uns i als altres l’oportunitat de tornar a començar.