Junqueras i el martiri

 


 

Oriol Junqueras va repetint que no hi haurà pressupostos ni a Espanya ni a Catalunya si no s’arriba al finançament singular de Catalunya tal com ell l’entén. Com si l’alternativa a la negociació actual, amb els seus alts i baixos, amb totes les dificultats inherents, i sobretot deixar-nos sense pressupostos i  a les envistes d’un govern del PP amb el recolzament de VOX, ens pogués reportar res de bo.

 

Junqueras i el martiri

Vol cavall i no galopa,
si no és amb sella d’or;
posa espases al galiot
però no vol anar a batalla.

Diu que ell té la clau del cofre
que no obrirà si no es paga,
es fa fort amb la butxaca
sense treure’s la carota.

"Sense diners, no hi ha tracte!"
crida amb veu de savi antic,
però l’eco li va petit
i se’n riuen els que ho saben.

Fent cara de sacrifici
amenaça amb el bloqueig,
tot s’enfonsa pel seu pes
si no mana el seu desfici.

Mentre ell fa de vigilant
d’un finançament miratge,
VOX augmenta l’heretatge
amb el PP de galant.

Ens vol canviar el negoci
amb un escac suïcida,
vol plantar una altra partida
com si tingués altres socis.

Què vol dir "finançament"
quan no en queda ni la taula?
Fins el peix més viu s’ensagna
si s’ofega en el lament.

C.A. 

 

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit

Poemes a quatre mans (1) : Horitzons - Arribar