Ús i abús del Tribunal Constitucional



 Després de la suspensió de la convocatòria de la consulta pel Tribunal Constitucional, el govern del PP està seguint els tràmits perquè el mateix Tribunal procedeixi a una nova suspensió del procés de participació que com a últim recurs s’ha endegat des de la Generalitat. Si el salt sobre la corda fluixa d’aquest recurs participatiu ja era per si mateix un arriscat exercici de funambulisme, tornar al Constitucional afegeix encara més manca de sentit a tot plegat, de manera que estem assistint a una hipertròfia del procediment que ens deixa políticament i institucionalment  desarmats.
   La situació de fet creada després de la suspensió és que des de la Generalitat, amb l’acord més o menys explícit dels partits favorables a la consulta inicial, s’ha optat per convertir el 9N en una mobilització ciutadana, com més massiva millor, perquè no quedin defraudades, fins on sigui possible, les expectatives de molta gent que aspirava a expressar la seva opinió en una consulta legal. Aquesta mobilització concreta els modes d’expressió participativa amb un simulacre de votació en locals buscats ad hoc, amb la col.laboració  de voluntaris, i cada participant haurà d’autoritzar prèviament l’ús de les seves dades abans d’emplenar i dipositar l’imprès de participació individual. Es tracta, en definitiva, de fer una mena de recompte individual dels assistents a les multitudinàries manifestacions dels darrers onzes de setembre, amb la peculiaritat d’afegir-hi el ritual de la papereta amb les preguntes.
   Amb aquest propòsit es força fins a límits incomprensibles la finalitat dels processos de participació ciutadana previstos a l´última part de la Llei de Consultes, no suspesa pel Tribunal Constitucional i per tant plenament vigent. El propòsit no s’ajusta a cap de les modalitats de participació legalment previstes, i no té fins a data d’avui cap instrument jurídic que ho el recolzi. Potser a última hora el president buscarà solemnitzar aquest últim recurs pseudoparticipatiu amb alguna cita legal, però avui per avui tot s’ha reduït a la posada en escena dels elements senyalats, que si s’analitzessin amb una mica de profunditat demostrarien fins a quin punt s’ha jugat amb la bona fe de la gent i s’ha bescanviat la promesa d’un referèndum decisori sobre la independència per una simple compareixença sense cap valor ni eficàcia jurídica.  Ben cert que la mobilització tindrà efectes polítics. Però no cal perdre de vista que els compareixents seran exclusivament, o quasi exclusivament, els ja mobilitzats. Serà com jugar un partit entre els membres del mateix equip per incompareixença de l’equip contrari.
   Una altra cosa és que el T. Constitucional pugui suspendre tota aquesta moguda participativa. No es pot suspendre un acte jurídic inexistent i no forma part de les competències d’aquest Tribunal resoldre els problemes polítics que puguin suscitar segons quines mobilitzacions. Si es volgués relacionar la moguda participativa amb un suposat frau de llei, és a dir, denunciar la recerca del mateix objecte il.lícit de la consulta per mitjans legals, s’hauria de concretar quins són aquests mitjans legals i, sobretot, determinar de quin il.lícit es tracta si no hi ha cap possibilitat de produir-se cap efecte jurídic.
   Veurem els arguments del Consell d’Estat. El que en tot cas es plantejarà cruament al T.Constitucional serà l’anormalitat procedimental que es produirà si ha de sumar una altra suspensió cautelar a la primera suspensió cautelar, tenint en compte que si bé la primera era obligada (a més de totalment previsible) aquesta segona ja deixa de tenir raó jurídica per més connexió que se li vulgui buscar amb la primera. No s’hauria d’admetre la suspensió cautelar automàtica prevista a la Constitució en els recursos contra lleis, disposicions normatives o actes amb força de llei, si el que presenta el govern és un recurs contra els mitjans activitats per la Generalitat per a una mobilització ciutadana. El sentit de la mobilització té una aparença política tan evident que no hauria de donar lloc (amb una nova suspensió cautelar) a una posterior sentència per entrar en el fons de l’entrellat que només es pot resoldre amb mitjans polítics. Si s’admet aquest segon recurs, el TC haurà perdut una oportunitat immillorable de recuperar part del prestigi perdut.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9

De l’atzucac a la confrontació?