Retorn




Avui fa ja quatre anys que vas anar-te’n,
i és  la mateixa llum, com un fil d’or,
la que broda el dibuix de la partença
amb l’enfilall tenaç dels nostres dies.

No és del passat que enfila aquesta llum
sinó del nou futur que vas deixar-nos,
embastant els contorns i els plecs del temps
amb l’agulla que cus dolor i memòria.

  Et sobreviu la vida que vas viure,
cosida a la claror  d’una altra aurora,
al naixement d’un sol que t’eternitza,
al plor vivent que surt de l’arrel teva.

A l’estança que espera el teu retorn
se sent ja el so de les primeres passes
que s’apropen amb tu quan trenca l’alba,
i et fa present l’esclat que l’acompanya.

 C.A.
7 d’octubre de 2014
4art aniversari de la mort de la Rosa

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre