Tornar a l’aigua




De Venècia no en surts sense travessar els ponts
i buscar sempre l’aigua entre mil filigranes
de carrerons que et porten del canal a la plaça
amb el brocal de marbre d’algun pou en repòs.

És un cercle virtuós que s’estreny i s’eixampla
i que busca en el centre el secret del seu nom,
que no pot aturar-se sobre el terra que es mou
de l’església al palau en el solc de la barca.

A la roda del temps i en els eixos dels anys
bat l’impuls insondable del misteri de l’aigua
en els llavis que beuen dels sentits a glopades
i en els ulls que sondegen l’ample mar de l’atzar
quan travessen els ponts de paraula en paraula
i s’amaren sorpresos pel desig de l’onada.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat