Homs






Mentre el conseller Colell
ha d’anar de genollons
fins a jugar-se la pell
per cobrar alguns calerons,
el candidat Kiko Homs
és un Midas rediviu
que transforma les raons
amb un cinisme festiu.
Si li mires bé la cara
no sembla que sigui víctima
de l’Espanya de la claca
que ens anorrea i ens pispa.

Expert en les arts de màgia,
és capaç d’anar a Madrid
i explicar la tauromàquia
dient el que aquí no ha dit,
tallar la cua als lleons
i convèncer els congressistes
que per atendre a raons
s’han de fer independentistes.
Té més fum al pensament
que la Patum i els cupaires,
li suen els arguments
com les bombolles pels aires.

L´últim hit de la llei d’Homs
és que no cal referèndum
com proposa l’Errejón
perquè el tema ad decidendum
no és votar que sí o que no
sinó fer-se independents
com més de pressa millor
digui el que digui la gent.
Ell ja encarna aquest mandat,
ell ja és la independència,
és el país sublimat
com a punt de referència.
Tot això és oli en un llum
i qui no sap veure-ho clar
és que té una bena als ulls
i no vol ser català.

Aquest venedor de fum
se’ns fondrà dins del procés,
quan acabi la Patum
es farà fum ell mateix.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre