Matas guanya el Concurs

    L’Audiència Provincial de Mallorca li posava sis anys de presó a l’expresident de la Comunitat Jaume Matas pel cas “Concurs”, com autor per inducció d’un delicte de frau a l’Administració, de prevaricació, de falsedat en document oficial i mercantil, de malversació de cabals públics, i com autor directe d’un delicte de tràfec d’influències. La Sentència del Suprem li rebaixa la pena a nou mesos perquè l’absol dels delictes de frau a l’Administració, prevaricació, falsedat i malversació, i confirma la Sentència de l’Audiència de Mallorca només pel que fa al delicte de tràfec d’influències. De sis anys a nou mesos: Matas guanya el Concurs, de moment… (perquè encara té unes quantes peces més a la pianola judicial per cantar i ballar).
   El Concurs, en síntesi, consistia en un envelat que el llavors president Matas va muntar expressament perquè el periodista i assessor de comunicació, Sr Antonio Alemany Dezcallar, pogués tocar-li al president tots els balls que s’havien de ballar a la pista, i li dictés totes les lletres de les cançons, és a dir, tots els dicursos oficials i totes les notes de premsa en les que la imatge del Govern i del president havia de quedar sempre com a model de bona gestió. Altrament dit, un envelat de propaganda partidista. Com que en aquest envelat el Sr Antonio Alemany Dezcallar no hi podia entrar directament, perquè la Llei balear d’incompatibilitats per a càrrecs públics prohibia expressament compaginar el contracte d’assessor del president amb la dedicació professional del Sr Alemany com a periodista del diari El Mundo a Mallorca, i com assessor privat de comunicació (dedicacions professionals que de cap manera volia abandonar el Sr Alemany), el president Sr Matas va menar confegir una porta falsa, ben dissimulada, d’entrada al mateix envelat, perquè el Sr Alemany la pogués utilitzar sempre que volgués, i cantés i ballés i dictés les lletres de les cançons, no com al Sr Antonio Alemany Dezcallar que realment era, sinó fent-se passar per un subordinat d’una empresa de lletres i cançons que es deia “Nimbus Publicidad SL”. Des d’aquest “Nimbus”, efectivament, i durant tota una legislatura, el Sr Alemany li va dictar al president Matas totes les cançons que venien al cas , cobrant per això uns 200.000 euros entre 2003 i 2007.
   Allà on l’Audiència de Palma hi veia molt clarament una trama de prevaricació induïda per crear una porta falsa d’entrada a l’envelat per al Sr Alemany, un Concurs muntat artificialment perquè el Sr Alemany el guanyés sense ni tan sols participar-hi, el Tribunal Suprem mira cap a un altre costat de l’envelat, no hi veu cap porta falsa i considera que el Sr Alemany Dezcallar dictava les cançons que venien al cas després que el Concurs es complís en regla i amb tots els requisits administratius. A la pista on l’Audiència deia que el Sr Alemany no hi podia ballar perquè era de l’empresa Nimbus, i el Concurs prohibia la subcontractació, i la Llei Balear prohibia simultanejar el ball i les cançons del president amb les cançons i les sortides de to de El Mundo, el Tribunal Suprem deixa que el president Matas i la seva ploma d’or, el Sr Alemany Dezcallar, escriguin, cantin i ballin tant com vulguin.
   Als ciutadans ens mareja aquest ball a l’envelat, i constatem que els magistrats del Suprem l’han cagada en votar a favor del Sr Matas com a guanyador del Concurs. Ja el va guanyar una vegada, amb frau de llei, i pensem que no l’havia de tornar a guanyar ara. Ens retorna una mica de la marejada el vot particular del magistrat Alberto Jorge Barreiro, que raona amb detall la seva posició contrària al vot de la majoria (pàgines 99 i següents de la Sentència, que val la pena llegir). Ell sí que creu que el Sr Matas havia de perdre el Concurs.
   Mentrestant, però, la que sí que perd el seu concurs particular, per haver desafinat molt més del compte, és la Sra Munar, la perpètua mitjancera dels governs del PP a Mallorca.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?