Equívocs massius
A Belfast van assistir mig mig milió de persones al funeral de l'exfutbolista George Best, de 59 anys, les restes del qual, a més de gaudir d'una assistència tan multitudinària, tingueren el privilegi de recórre
r els carrers entre la seu del Parlament de Stormont i la catedral. Mèrits ? Haver estat durant els anys seixanta i setanta el que ara en diríem un crack com extrem del Manchester United i de la selecció . Algun altre? Cap més, fora del que molts dels assistents al funeral li volien atribuir sense cap base , com el d'haver estat representant a l'exterior mundial de no se sap ben bé quines excel.lències irlandeses. Per què hi assistí tanta gent, doncs? Misteri. Diuen que es tracta d'una pèrdua irreparable, al cap de més de trenta anys de no tocar pilota i d'haver seguit un fatídic procés d'autodestrucció personal per l'alcohol durant els últims temps. Un pensa que tot plegat era reparable, si algú l'hagués ajudat, començant per ell mateix. La multitud funerària vivia un equívoc : no sabien si acomiadaven un gran personatge o si escenificaven el drama d'un futbolista que haurien volgut que hagués arribat a ser un gran personatge.
r els carrers entre la seu del Parlament de Stormont i la catedral. Mèrits ? Haver estat durant els anys seixanta i setanta el que ara en diríem un crack com extrem del Manchester United i de la selecció . Algun altre? Cap més, fora del que molts dels assistents al funeral li volien atribuir sense cap base , com el d'haver estat representant a l'exterior mundial de no se sap ben bé quines excel.lències irlandeses. Per què hi assistí tanta gent, doncs? Misteri. Diuen que es tracta d'una pèrdua irreparable, al cap de més de trenta anys de no tocar pilota i d'haver seguit un fatídic procés d'autodestrucció personal per l'alcohol durant els últims temps. Un pensa que tot plegat era reparable, si algú l'hagués ajudat, començant per ell mateix. La multitud funerària vivia un equívoc : no sabien si acomiadaven un gran personatge o si escenificaven el drama d'un futbolista que haurien volgut que hagués arribat a ser un gran personatge.A Madrid el PP va reunir una massa reduïda d'unes 47.000 persones ( molt menys del que ells volen i diuen ) a la Puerta del Sol per homenatjar, deien, la Constitució i a favor de la unitat d'Espanya. L'equívoc aquí era directament induït pels organitzadors, i els assistents hi combregaven sense embuts: feien esforços per parlar bé de la Constitució però sabien, i no ho dissimulaven, que la concentració tenia un mòbil partidista, o més aviat facciós, contra el projecte de nou Estatut i contra el model d'Estat que no és el que defensa la dreta. Parlaven de la Constitució però no hi creuen, i no la van votar o hi van votar en contra. Diuen que el discurs de Rajoy, que han batejat com "La declaración de Sol", serà un referent per al PP en el futur. No en tenen prou amb el "Cara al sol". A Belfast les masses vivien de bona fe un equívoc, eren innocents. A Madrid han buscat l'equívoc directament, són culpables.
Comentaris