Llegint la proposta de nou Estatut:les competències (1)

El Títol IV de la proposta de nou Estatut sobre les competències, tant per la seva extensió (articles 110 a 173) com pel seu contingut, es pot considerar, juntament amb la part destinada al finançament, com la zona nuclear o més important de la proposta. En matèria tan important podríem dir que fins ara ha passat allò que "l’Estatut i la Constitució proposen i el Govern central i el Tribunal Constitucional disposen".

L’Estatut i la Constitució proposen …

En l’Estatut vigent el tema de les competències ja és el més important: l’actual article 9 defineix 34 competències exclusives de la Generalitat, i els articles 10 i 11 preveuen el desenvolupament legislatiu i l’execució de les bases establertes per l’Estat, així com altres competències exclusives en matèria econòmica, dins les bases i l’organització de l’activitat econòmica general i la política monetària de l’Estat, fins arribar a determinar que "la Generalitat participarà en la gestió del sector públic econòmic estatal , en els casos i activitats que procedeixin" (article 12).

Aquesta importància de les competències, que s’han anat ampliant i actualitzant amb penes i treballs amb l’assumpció de noves competències de titularitat estatal mitjançant lleis orgàniques a l’empara de l’article 150.2 de la Constitució, per transferència o delegació, ve propiciada per la mateixa Constitució :

- article 148: llistat de matèries en les que les Comunitats Autònomes poden assumir competències.

- article 149.3 :les matèries no atribuïdes expressament a l’Estat poden correspondre a les Comunitats en virtut dels respectius estatuts. El dret estatal és supletori del dret de les Comunitats Autònomes.

- Article 150.1 i 2 : en matèria de competència estatal les Corts poden atribuir a les CCAA la facultat de dictar normes legislatives en el marc de les bases de la legislació estatal, i es poden transferir o delegar per llei orgànica facultats corresponents a matèries de competència estatal.

Referint-se a aquesta amplitud del disseny constitucional, el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, catedràtic de Dret Constitucional de la UPF i exvicepresident del Tribunal Constitucional, Carles Viver Pi-Sunyer, defensa que jurídicament no es pot considerar tancat el sistema de competències previst a la Constitució, ja que :" Es tracta d’una de les especificitats del nostre model constitucional, en contrast amb el que succeeix amb la majoria de sistemes políticament descentralitzats, inclosos els federals. En aquells la distribució de competències es produeix de forma exclusiva en la pròpia constitució federal, no en la dels estats federats. En el nostre model les competències de l’Estat són les que expressament li reconeix la Constitució però en tot el que no li està clarament atribuït per ella els Estatuts poden reservar competències a les respectives CCAA, amb el que aquestes indirectament delimiten l'alcanç de les competències de l'Estat. Aquest model pot agradar o no, però de moment és el que hi ha".

… el Govern central i el Tribunal Constitucional disposen.-

L’amplitud del sistema no ha impedit, però, que el Govern central de torn hagi plantejat de forma abusiva successives qüestions o conflictes de competència davant el Tribunal Constitucional pretenent limitar el desenvolupament legislatiu de les competències de les CCAA, i que aquestes hi hagin hagut de recórrer també sovint per defensar-se de les invasions de les lleis de base dins l’àmbit de les seves pròpies competències o per la creació de lleis que presentant-se com a supletòries eren en realitat harmonitzadores i fins supressives de les competències autonòmiques. L’exemple paradigmàtic és el de la LOAPA (Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico), que després del Tejerazo volia a la pràctica bloquejar el joc autonòmic de la Constitució, llei declarada substancialment anticonstitucional pel T.Constitucional el 5 d’agost de 1983, amb arguments de pes que després el mateix Tribunal no ha aplicat amb la mateixa contundència a l’hora de resoldre concretes qüestions de competències.

Tot i la creació d’una doctrina constitucional oberta i respectuosa de l’amplitud del model constitucional de competències (per exemple, les Sentències 147/1991 i 118/1996, que estableixen que ni tan sols en les matèries en què l’Estat ostenta competències compartides pot excedir-se i penetrar en l’àmbit reservat per la Constitució i els estatuts a les CCAA, produint normes jurídiques merament supletòries), el cert és que progressivament l’Estat ha anat provocant el que es coneix com un procés de lenta laminació de les competències autonòmiques, amb el decantament favorable del T.Constitucional cap a les seves tesis restrictives i limitadores dels legislatius autonòmics.

Per acabar amb aquesta tendència la proposta de nou Estatut es cuida bé prou de definir un sistema de competències per a la Generalitat que és tècnicament innovador, i exhaustiu en el seu contingut, per tal de disposar de polítiques pròpies en un àmbit molt mes ampli que fins ara.

Rubens : Prometeo