Pols o diamant
En un recent reportatge de notable contingut humà sobre les condicions socials i econòmiques de Ciutat Vella, el periodista Martí Gómez escrivia : “L’educadora m’explicava que ara, com fa divuit anys, aquests pobres són tan dignes, estan tan impregnats d’una cultura, que fins paguen cada mes la pòlissa d’enterrament encara que es quedin sense menjar, amb lo barat que resulta esperar de cos present que l’Ajuntament carregui amb el mort. Aquí estan, silenciosos, esperant la seva hora, amb la pòlissa de l’enterrament ben a la vista sobre el vell aparador del menjador. No fos que la mort arribés sense avisar”.
En el mateix diari, unes pàgines més endavant, una crònica de societat informava que l’empresa Algordanza Ibérica, amb seu a Barcelona, ofereix la possibilitat de convertir entre 300 i 500 grams de les cendres de qualsevol cadàver en un diamant de color blavós, d’aproximadament un quirat, depenent del percentatge de carboni de les cendres, mitjançant un procés de grafitització a altíssimes temperatures. El cost terrenal de convertir-se un mateix en diamant per tota l’eternitat oscil.la entre 3.700 i 15.000 €, depenent del tamany de la futura autopresència diamantina. La presidenta de l’empresa resumia l’esperit del projecte que ja comença a ser una realitat en 17 països : ”Oferim un nou començament a partir del record. Quelcom indestructible que és llum, bell i etern; tot això reflectit en un diamant”.
Uns tenen la dèria d’eternitzar les seves cendres sota la forma d’allò que es considera més valuós i indestructible, un diamant, com la continuació indefinida d’unes expectatives que no per humanes volen deixar de ser rutilants i que segurament per això mateix corren el risc de tergiversar el sentit de tota una vida. D’altres conserven fins al final la dignitat d’anar-se’n discretament, procurant de no ser una nosa per ningú. La memòria d’uns i altres posarà les coses al seu lloc. Prefereixo per al futur el testimoni de la pols de les cendres a la lluentor blavosa del diamant, tal com expressà admirablement Quevedo : “Serán ceniza, mas tendrán sentido / polvo serán, mas polvo enamorado”.
En el mateix diari, unes pàgines més endavant, una crònica de societat informava que l’empresa Algordanza Ibérica, amb seu a Barcelona, ofereix la possibilitat de convertir entre 300 i 500 grams de les cendres de qualsevol cadàver en un diamant de color blavós, d’aproximadament un quirat, depenent del percentatge de carboni de les cendres, mitjançant un procés de grafitització a altíssimes temperatures. El cost terrenal de convertir-se un mateix en diamant per tota l’eternitat oscil.la entre 3.700 i 15.000 €, depenent del tamany de la futura autopresència diamantina. La presidenta de l’empresa resumia l’esperit del projecte que ja comença a ser una realitat en 17 països : ”Oferim un nou començament a partir del record. Quelcom indestructible que és llum, bell i etern; tot això reflectit en un diamant”.
Uns tenen la dèria d’eternitzar les seves cendres sota la forma d’allò que es considera més valuós i indestructible, un diamant, com la continuació indefinida d’unes expectatives que no per humanes volen deixar de ser rutilants i que segurament per això mateix corren el risc de tergiversar el sentit de tota una vida. D’altres conserven fins al final la dignitat d’anar-se’n discretament, procurant de no ser una nosa per ningú. La memòria d’uns i altres posarà les coses al seu lloc. Prefereixo per al futur el testimoni de la pols de les cendres a la lluentor blavosa del diamant, tal com expressà admirablement Quevedo : “Serán ceniza, mas tendrán sentido / polvo serán, mas polvo enamorado”.
Comentaris