Encara no el somni
Dóna’m ara l’arrel i guarda el somni
perquè encara vilment s’escampa arreu,
amenaçant, la irada faç de l’odi
que ofega els cors i emmudeix les veus.
Dóna’m l’arrel de les paraules clares,
matí, pau, llum, infant, l’alè profund
que amoroseix el verb de tota parla
i transforma el desig i el fa fecund.
Deixa’m ara l’arrel i amaga el somni
fins que m’engendri la paraula justa
i a poc a poc em prengui i m’assaoni
la pluja dels mots dits sense rancor,
lleu balboteig que pas a pas proposa,
amb cada so, una fràgil raó.
perquè encara vilment s’escampa arreu,
amenaçant, la irada faç de l’odi
que ofega els cors i emmudeix les veus.
Dóna’m l’arrel de les paraules clares,
matí, pau, llum, infant, l’alè profund
que amoroseix el verb de tota parla
i transforma el desig i el fa fecund.
Deixa’m ara l’arrel i amaga el somni
fins que m’engendri la paraula justa
i a poc a poc em prengui i m’assaoni
la pluja dels mots dits sense rancor,
lleu balboteig que pas a pas proposa,
amb cada so, una fràgil raó.
Comentaris