Pau Riba, el Sant Lluc galàctic



Són dos quarts de dotze de la nit del 23 de desembre. Fa un fred que pela. Una colla de “carrosses”, llevat d’honroses excepcions, fem cua per entrar a la discoteca Privat de Mataró on ens espera l’espectacle de recitat i nadales de Pau Riba i el grup De Mortimers, mentre la jovenalla surt animadament de la sessió discotequera de la tarda-nit.

Comença l’espectacle. Pau Riba amb la seva guitarra, vestit amb una samarra sense mànigues, amb dos cors vermells sargits a la pitera, simulant la indumentària d’un més aviat precari pastor galàctic que apareix enmig de poca llum, en un ambient una mica fred, el més semblant a la cova d’un pessebre improvisat a corre-cuita.

Com si es tractés de la redescoberta de les narracions de la infància de Jesús, que van donar lloc al relat del naixement en els Evangelis, Pau Riba ens introdueix a la seva original versió galáctica-futurista:” El temps és circular i els fets històrics es repeteixen en cicles molt amplis però mesurables”, i per això “ hi ha un paral.lelisme entre aquells fets del futur on ens hem traslladat i els fets del passat que en aquest precís instant el món sencer commemora”. És el capítol zero de La Guerra de les Galàxies, la història de Jisàs de Netzerit.

Seguint les normes del dialecte “ketelé” (modalitat lingüística que consisteix en avançar un lloc l’ordre de les vocals en els noms propis) ens explica que per voluntat de Jeví, President del Consell Suprem de la GCI (Gran Confederació Intergaláctica), s’ha enviat un agent a Netzerit per prenyar la verge Meroe amb un projector teleconceptiu i anunciar-li que el seu fill es dirà Jisàs i alliberarà Pelistone del jou de Rume.

I amb la introducció, la primera nadala:” La Mare de Déu quan era xiqueta anava a costura a aprendre de lletra” ( o bé :”anava a Cultura a ser subvencionadeta”).

Continua el relat: Meroe i Jusip (que amb moltes pegues ha acceptat de ser el pare putatiu de Jisàs) han de traslladar-se a Bitlim perquè Rume ha decretat un empadronament general. Per il.lustrar el fet ,segona nadala:” Sant Josep i la Mare de Déu feren companyia bona, partiren de Natzaret matinet a la bona hora...”

Jisàs acaba naixent en un hangar, un lloc ruïnós i fora d’ús, entre un potro mecànic i una burra eléctrica, i és el mateix Jusip qui li talla el cordó umbilical amb un cúter que sempre porta a sobre ja que és tapisser d’astronaus. Tercera nadala :” Les dotze van tocant, ja és nat elDeu infant fill de Maria.”

Continua la narració : aquesta mateixa nit Bitlim és una festa; Meroe, una mica atordida, s’està pels visitants i rep els regals , i Jusip va boig intentant posar ordre entre la turba que s’arraïma per entrar. Nova nadala:” A Betlem me’n vull anar, vols venir tu, rabadà? Vull esmorzar!”

I segueix amb les intrigues d’Hirudis, el cruel tirà que té subjugada Jiraselim, a qui després de consultar eviten els tres prínceps galàctics Gues Per, Bel Tezer i Mil Çour, tornant de reverenciar l’infant Jisàs a l’hangar on l’hi han deixat en ofrena un Compendi de Coneixements, un Tractat d’Energies i la Clau dels Poders. Amb una altra nadala per figurar l’escena imaginada:” Què li darem en el noi de la mare, què li darem que li sàpiga bo?”

Per fugir de les ires d’Hirudis, Jusip i Meroe s’entaforen amb l’infant dins un “asenet” de l’espai, sotraguejant i carrancós. Jusip pregunta a Meroe :” On vols que et porti ninona?”. I Meroe respon: “ Què et sembla Ijopti?”. I a Ijopti van viure anys de tranquil.litat a l’exili, mentre Jisàs creixia i s’instruïa en les arts i les ciències dels ijopcis.

Mort Hirudis, la família torna a Netzerit on Jisàs assumirà el paper per al que està predestinat : recuperar per als jaïas el tron legítim d’Osreïl, usurpat per Rume. El que aconseguirà després de reunir un nombre reduït de dotze voluntaris.

Al calor d’aquesta història, Pau Riba i el cor de veus i d’instruments volàtils que l’acompanyen l’emprenen amb les últimes nadales actualitzades :

“ Pastorets de tot Espanya
que viviu amb gran recel, amb gran recel,
desperteu, veniu de pressa
que n’és nat el text rebel...
Cap al migdia, canta i refila,
toca el tabal, repica el timbal,
ram pataplam, ram pataplam,
que en són festes divertides
canta el Conseller Nadal,
fins i tot quatripartides,
hi ha un consens fenomenal…

I acaba amb “El desembre congelat confús es retira”, amb la lluita del dimoni escuat i el “fum,fum, fum” a ritme de rumba catalana.

Els incondicionals de Pau Riba surten entusiasmats d’aquest espectacle galàctic però entranyable. Pau Riba respecta les pautes del relat bíblic, canta íntegres les nadales de tota la vida i hi vessa la seva fantasia lírica i extraterrestre. Una bona vetllada a Privat que per una estona es va transformar en “Provet”, la cova somiada de Bitlim.

Comentaris

mikefisher1298 ha dit…
I read over your blog, and i found it inquisitive, you may find My Blog interesting. My blog is just about my day to day life, as a park ranger. So please Click Here To Read My Blog

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?