Julián Marías : "mi dolor, mi palabra".



Ha mort Julián Marías, un dels últims filòsofs i humanista que ens quedava, deixeble d’ Ortega i Zubiri, en la línia d’interpretació de la realitat dels intel-lectuals cristians com Aranguren i Pedro Laín, perseguit, empresonat i prohibit pel franquisme de la posguerra civil, denunciat per qui havia estat, aparentment, un dels amics més íntims. El seu fill Javier Marías, potser un dels millors novel.listes de parla castellana del moment, posa en boca del seu pare aquesta reflexió sobre el temps passat, com un escenari de memòria i de judici, en la seva novel.la "Baile y sueño" (2ª part de "Tu rostro mañana"):

" Y qué increible desperdicio…No sé. Se recuerda y no se cree. A veces me parece mentira haber vivido todo eso. Uno no ve el porqué, sobre todo, al cabo de los años cuesta aún más verlo. Nada de lo grave parece nunca tan grave, al cabo del tiempo. No para iniciar una guerra, desde luego, figúrate, resultan siempre desproporcionadas, cuando se las mira retrospectivamente… Ni para que nadie mate a nadie". (Y entonces hasta nuestros juicios tan conmiserativos y agudos serán a su vez tildados de baldíos y de ingenuos, para qué hizo esto, dirán de ti, para qué tanta zozobra y la aceleración de su pulso, para qué aquel movimiento y aquel vuelco; y de mí dirán: por qué habló o calló y guardó tantas ausencias, para qué aquel vértigo, tantas las dudas y tal tormento, para qué dio aquellos y tantos pasos. Y de los dos dirán: por qué se enfrentaron y para qué tanto esfuerzo, para qué guerrearon en lugar de mirar y de quedarse quietos, por qué no supieron verse o seguirse viendo, y a qué tanto sueño y aquel rasguño, mi dolor, mi palabra, tu fiebre, el baile, y tantas las dudas, y tal tormento.)

Comentaris

Ramon B. ha dit…
Cinto
A mi també em van agradar ls referències que fa al pare el fill Marías a la seva darrera novel·la (quin llibre tan bo), i em va emocionar l'article que va fer el 1994 i que ahir va reproduir El País.
Crec, a més, que el catalanisme ha menystigut la seva figura (no sols el catalanisme, és clar) i jo, que no l'he llegit gaire, el poc que sí em sembla extraordinari. En fi, segurament ens descol·loca que hi hagi un catòlic no intransigent ni progre, un tio de dretes que sigui liberal i lleial a la República, un intel·lectual modest però ab la gosadia de dir el que pensa ... a contracorrent.
cinto amat ha dit…
Ramon ,

Potser el millor de Julián Marías sigui l'antropologia metafísica,encara que és una obra que permanentment es troba a contracorrent. Cada vegada més es perd el pensament sistematitzat. Els intel.lectuals d'ara hi tenen por, o es veuen enduts per la voràgine del dia a dia, amb petites píndoles per anar passant...

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu