Llegint la proposta de nou Estatut: el Poder Judicial


El Títol III del Projecte (articles 95 a 109), del Poder Judicial a Catalunya, conté tres càrregues de profunditat que modifiquen substancialment, i positivament per als qui ens movem a diari pels àmbits de l’administració de justícia, el que ara tenim :

1.- Descentralització del Poder Judicial. Es crea el Consell de Justícia de Catalunya, òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d’aquest darrer. És integrat pel President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i per sis membres nomenats pel Consell General del Poder Judicial a proposta del Parlament aprovada per majoria de tres cinquenes parts.

2.- Plena competència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya , de manera que esgota les successives instàncies processals , passant a tenir la funció de cassació en matèria de dret estatal, llevat de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina (transcendental modificació continguda a l’article 95.3 del Projecte, que de portar-se a terme voldria dir que ja no hauríem d’esperar a l’any i mig, de promig, perquè el Tribunal Suprem ens admeti a tràmit un Recurs de Cassació, ni als cinc o sis anys que tarda en resoldre’l, afavorint-se així el dret fonamental a una tutela judicial efectiva). El president o presidenta del Tribunal Superior és el representant del Poder Judicial a Catalunya i el nomena el rei a proposta del Consell General del Poder Judicial a partir d’una terna presentada pel Consell de Justícia de Catalunya (fins ara el designa directament el Consell General del Poder Judicial). El Fiscal Superior de Catalunya és el fiscal en cap del Tribunal Superior, representa el Ministei Fiscal a Catalunya i és designat pel Govern de l’Estat a partir d’una terna proposada pel Govern.

3.- Recerca d’eficàcia en l’atribució de competències en matèria judicial a la Generalitat. Tot el personal al servei de l’administració de justícia ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català, inclosos els magistrats i jutges que, a més, han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya. La Generalitat passaria a tenir competències legislatives sobre el personal no judicial, organitzant-lo en cossos i escales, així com la competència executiva i de gestió d’aquest personal, la competència exclusiva sobre els mitjans materials i l’organització de l’oficina judicial ( ja seria hora que es posés mà al desgavell de moltes oficines judicials que campen amb poc respecte als horaris de treball, i a vegades amb cap respecte als administrats i als col.laboradors de l’administració de justícia !). Un complement interessant d’aquesta recerca d’eficàcia el constitueix la justícia de proximitat que en les poblacions que es detemini i d’acord amb la lllei orgànica del poder judicial tindrà per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia.

Nota per a desconfiats :

Aquesta important reforma del sistema s’ha d’acompassar amb les reformes pertinents de la Llei orgànica del Poder Judicial i de l’Estatut del Ministei Fiscal (Disposició Addicional Novena del Projecte, seguint el dictamen del Consell Consultiu: tècnica peculiar que significa reconèixer que de tot el que s’ha dit res no tindrà eficàcia si no es modifiquen aquestes lleis fonamentals al Parlament d’Espanya). El Govern de Zapatero ja està per aquesta labor, amb l’avantprojecte de reforma del Poder Judicial, establint els Consells autonòmics de Justícia i la justícia de proximitat. Els qui ostenten actualment aquest poder, començant per desventura per la nostra presidenta del Tribunal Superior de Catalunya (la Sra Mª Eugènia Alegret, que fa que cada dia recordem el seu antecessor Sr Vidal, ontològicament millor), continuant pel mateix President del Consell General, Sr Hernando, i la majoria dels seus membres, d’extracció conservadora, i acabant amb les Associacions professionals de la mateixa tendència (i alguna de progressista també), han començat a tirar coces contra aquest projecte de reforma. El magistrat Ferràndiz, president de l’Associació conservadora, cridava a sumar-se "al clamor general" contra ella, i en l’informe del Consell General del Poder Judicial sobre l’avanprojecte de modificació de la Llei orgànica s’aconsella reduir els previstos Consells autonòmics de Justícia a una ampliació (ai Senyor!!) de les actuals Sales de Govern dels Tribunals Superiors, i la supressió de la prevista justícia de proximitat, adduint que el principi d’autonomia aplicat a la descentralització del poder judicial podria confondre’s amb un esquarterament del mateix, de dubtosa constitucionalitat, i per curar-se en salut afegeix que "encara que en hipòtesi fos constitucional" la reforma no seria convenient perquè portaria a més ineficàcia i burocràcia (ai Senyor, si han viscut tota la vida en aquestes coordenades!!). Sense que ningú l’hi demanés, el Consejo General ha entrat a informar sobre el Projecte d’Estatut trobant-hi tropecientos motius d’inconstitucionalitat...

Davant aquest panorama, la dama que simbolitza la Justícia llença les balances, es treu la bena dels ulls i crida :" El meu Estatut per aquesta reforma !".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?