LLegint la Proposta de nou Estatut: les Institucions

El Títol II del projecte de nou Estatut dedicat a les Institucions (articles 55 a 93) és potser el més planer de tots, i per tant el que menys poblemes crearà a l’hora de la discussió en la Comissió Constitucional del Congrés. Respecte de la regulació de les Institucions en l’Estatut vigent de 1979 (només tretze articles), el text del projecte és molt més precís i incorpora els aspectes bàsics de les Lleis ja vigents del Parlament de Calunya, del Reglament del Parlament, del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu, de Sindicatura de Comptes, i d’altres, tot introduint matisos i aportacions innovadores que demostren les hores de vol i de feina ben feta que han suposat els anys d’autogovern. En síntesi, subratllaria aquests punts:

1.- EL PARLAMENT.

Representa el poble de Catalunya (tant discutir sobre el terme "nació", i aquí no es pot trobar cap inconvenient en l’ús de la paraula "poble" que necessàriament té relació amb l’origen de la sobirania que s’expressa a través del Parlament). En un afegitó que és com una concessió explicativa a la galeria es diu que "és la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític".

Quant al règim electoral, es concreta només que el Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, i que la futura Llei electoral haurà d’establir criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals. Aquesta futura Llei electoral (tan futura que encara ens estem regint per la Disposició Transitòria Quarta de l’Estatut de 1979, que es manté tal qual en el projecte) ja fa temps que és el cavall de batalla entre partits, perquè el sistema mixt de representació proporcional i de representació "adequada" de totes les zones del territori de Catalunya té com a conseqüència un clar desequilibri en el nombre de vots per diputat que es necessiten en les diferents circunscripcions electorals, en benefici de Convergènci i Unió. És simptomàtic que el projecte no estableixi cap base per a corregir aquesta desviació, quan és obvi que s’ha entrat a concretar altres aspectes fonamentals (competències, finançament). Els conflictes domèstics es deixen per a baralles futures.

El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col.lectives dirigides al Parlament i ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries.

Entre les funcions del Parlament és innovadora la de sol.licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució.

La iniciativa legislativa, a més de als diputats, als grups parlamentaris i al Govern, també correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya (ja no per la Llei Orgànica de l’Estat), als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut.

2.- EL PRESIDENT O PRESIDENTA.

Trobo que aquest Capítol II s’hauria pogut encapçalar a la inversa ("La Presidenta o President" o bé deixar-ho amb "La Presidència"), posats a ser políticament correctes, però encara hi ha resistències...

Té la més alta representació de la Generalitat, dirigeix l’acció de govern i també ostenta la representació ordinària de l’Estat a Catalunya. A efectes de protocol a Catalunya, té la posició preeminent, immediatament després del rei.

Novetat: es pot regular per llei la limitació de mandats (conseqüència de l’era pujoliana?).

Concreció : causes de cessament (entre altres, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança).

3.- EL GOVERN I L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT.

El Govern exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària. Cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat.

Novetat: regulació del conseller primer o consellera primera, que "pot" nomenar i separar per decret el president o presidenta, i que té funcions pròpies a més de les delegades pel president.

Principis de l’Administració de la Generalitat: coordinació, transversalitat, transparència, desconcentració i descentralització.

Òrgans consultius del Govern que passen a tenir fonament estatutari: La Comissió Jurídica Assessora i el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

Tant el president com els consellers responen políticament de forma solidària davant el Parlament, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells .

Nova concreció: el president , amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat (com es faria efectiva?), pot dissoldre el Parlament (no quan estigui en tràmit una moció de censura) i convocar noves eleccions.

4.- ALTRES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT.

El Consell de Garanties Estatutàries: vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat (es confondran algunes de les seves funcions amb les de la Comissió Jurídica Assessora?). Els seus dictàmens tenen caràcter vinculant en el que es refereixin a projectes de llei i propostes de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.

El Síndic de Greuges: té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb caràcter exclusiu supervisa tot el que més o menys indirectament es relaciona amb l’activitat de l’administració de la Generalitat i totes les seves derivacions, i pot estendre el seu control a l’administració de l’Estat a Catalunya, en els termes que estableixin els acords de cooperació amb el Defensor del Poble (aquí segur que ens posaran problemes de constitucionalitat, com ja ha anunciat el Sr Múgica, actual Defensor del Poble, pel caràcter d’exclusivitat pel que fa a la supervisió de l’administració catalana, que interpreta com una suplantació de l’òrgan constitucional del Defensor del Pueblo).

La Sindicatura de Comptes: és l’’organ fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.

Tant el síndic de greuges com els síndics de la Sindicatura de Comptes són elegits pel Parlament per majoria qualificada de tres cinquenes parts.

El consell de l’Audiovisual de Catalunya: autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. Es remeten els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits d’actuació a una futura llei del Parlament (altra vegada es posposa una qüestió domèstica que porta molts mals de caps als partits polítics : la influència determinant dels mass media).

5.- EL GOVERN LOCAL.

Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. L’àmbit supramunicipal és constituït en tot cas per les comarques (es recuperen les vegueries sense que desapareguin les comarques, però a resultes d’una futura llei del Parlament).

És interessant l’enumeració de les competències pròpies dels governs locals que en tot cas garanteix l’Estatut, subjectes només a control de constitucionalitat i de legalitat (article 84). La distribució de les responsabilitats administratives entre les diverses administracions locals ha de tenir en compte la seva capacitat de gestió i es regeix per les lleis del Parlament, pel principi de subsidiaritat, d’acord amb el que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera.

El Consell de Governs locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat.

Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració.

Els municipis tenen potestat normativa en l’àmbit de les seves competències i en els altres sobre els quals es projecta la seva autonomia.

El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert per llei del Parlament.

La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local, així com la divisió per a l’organització dels serveis territorials.

Els consells de vegueria substitueixen les diputacions, i estan formats pel president o presidenta i pels consellers que l’escolleixen (passem, doncs, dels consells comarcals i les diputacions als consells de vegueria, esperant que es redueixi el ròssec burocràtic i es concretin les funcions).

6.- LA INSTITUCIÓ DEL GOVERN DE L’ARAN.

Està constituïda pel Conselh Generau, format pel Síndic, el Plen des Conselhers e Conselheres Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes, amb les competències que li determini la llei reguladora del seu règim especial, amb recursos financers suficients per als serveis de la seva competència.