Murri


Rodalies no existia a l’agenda nacional
quan ell era president i ens mirava del balcó,
però heus aquí que s’ha cansat del poder estructural
i diu que per dignitat cal fer manifestació.

S’ha sentit tan maltractat per tots aquells d’allà dalt,
de l’Aznar al Zapatero, tintats del mateix color,
que reclama infraestructures per alleugerir el seu mal,
agafat a una pancarta com si anés dins d’un vagó.

Per la ràdio ha proclamat que hi aniria ell tot sol,
que baixaria a l’asfalt per cridar que ja n’hi ha prou:
però jo no ho veig gaire clar, és massa murri el Pujol
i no em puc imaginar que s’hagi de guanyar el sou
retratant-se a la Gran Via amb Marta la Ferrusola,
la dona del maquinista, sota una pancarta sola.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9