De la manifestació a la plataforma

Sense ser exhaustius, es pot dir que a Catalunya hi ha nacionalistes conservadors, independentistes de dretes, independentistes d’esquerres, socialistes autonomistes, socialistes federalistes, socialistes espanyolistes, ecosocialistes espanyolistes, ecosocialistes independentistes, ecosocialistes federalistes, conservadors autonomistes i conservadors espanyolistes, a més de molts ciutadanas que si se’ls pregunta per quina d’aquestes adscripcions es decantarien no saben què respondre. I últimament proliferen els sobiranistes, a mig camí entre la independència i aquell lloc tan conegut on sempre han manat les dretes nacionalistes. Bé que en nombre molt desigual per cadascuna d'elles, el dissabte van anar a la manifestació persones de bona part d’aquestes adscripcions, i un nombre desconegut de persones que passen d’etiquetes i simplement volen que els serveis públics funcionin. Tots tenien motius de sobres per manifestar-se.

Malgrat que la manifestació la va convocar la Plataforma pel Dret a Decidir, que s'havia format a rel de la retallada de l’Estatut al Parlament espanyol (seria bo preguntar-se per què els sindicats i les entitats cíviques més representatives es van deixar passar al davant en un tema social com aquest per una plataforma independentista), ara tots es volen atribuir l’èxit i tenir el domini de les conseqüències, començant per la mateixa Plataforma convocant, que es considera hegemònica i legitimada per marcar la pauta dels temes de la convocatòria (infraestructures, balances fiscals i finançament), continuant pels nacionalistes que hi veuen la deslegitimació definitiva del tripartit, i acabant pels independentistes que ja albiren les portes del referèndum per la independència. Talment com si el Parlament de Catalunya s’hagués desubicat dels seus fonaments naturals i es traslladés sobre una plataforma mòbil i basculant no se sap ben bé en quina direcció.