El tren, malgrat tot

Hopper: paisatge amb vagó de tren

Siguem positius, i a mida que es vagin solucionant els problemes i es consolidin les millores veurem, com l’Alex Susanna, que hi ha angles morts en els trens que de sobte s’il-luminen i ens regalen poesia, converses i fesomies amables.


Poemes del tren

I
Entre la casa del cingle
i la feina a la pedrera
serpenteja un tren
on cada dia vaig i vinc
com una lenta llançadora:
És l’espai just del poema
llegit, mai no escrit
o sempre refet
.

II
En un simple vagó de tren
s’amunteguen moltes converses,
no pas pocs bassals de silenci,
i una mica de música
de tant en tant ens hi recorda
que encara són possibles certes harmonies:
si això no és el paradís,
poc se n’hi deu faltar.

III
En cas d’haver estat pintor,
de manera recurrent
hauria agafat un comboi
com a centre d’operacions
des d’on ensinistrar la mirada
i fer-la créixer despietadament:
tant a primera com a última hora,
cada cara és un món on perdre’s,
les mans ens diuen més que no les boques
i de tard en tard m’estimbo
en algun cos esplendorós
.

Alex Susanna, “Angles morts, Proa 2007, pp 66-68

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9