Nadal als ulls


Desvetlla, infant, el malson de la por
d’aquestes mans que et prenen tremoloses,
sorpreses pels teus ulls dins la foscor
quan palpaven les ombres rancoroses.

Per aplanar les fites del dolor
covat a les pupil-les silencioses
de cada esguard d’infant pres pel temor,
dóna’ns l’escalf de les deus remoroses.

Pren-nos, amoixa’ns al bressol antic
on reposen els somnis d’infantesa,
les veus, els ulls i els braços de l’amic
conduint-nos pel freu de l’adultesa
com una nau nodrida amb saba jove,
delerosa d’espai i de llum nova.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat