Fi de festa



La recopilació de lletres i cançons festives dels grups “El Pont d’Arcalís i les Violines”, que ahir nit vam tenir l’oportunitat d’escoltar al pati de Can Merchal, dins la programació de Les Santes, transpira aquell aire fresc i autèntic de les creacions culturals senzilles i arrelades a l’ànima del poble, en aquest cas dels pobles del Pirineu. Són cançons que celebren la festa i alhora la recreen afegint-hi motius nous, totalment espontanis, contribuint així a l’enriquiment de la tradició oral que la sustenta. Llàstima que aquest procés cultural de celebració i creació ja només pugui ser tema de recopilacions de part d’aquells que estan interessats en salvaguardar-ne la memòria.

Les nostres festes, avui, han perdut del tot aquest cercle virtuós de gaudiment i de creació. Ens limitem a repetir actes que en diem festius, els reiterem fins esgotar-los, i som incapaços de recrear-ne els motius lúdics que els hi van donar el sentit original, o de crear-ne i d’afegir-n’hi de nous. Per això es necessita una vivència cadenciosa, transpirable, del temps, i una comunicació oral compassada amb aquesta experiència. I avui no tenim temps, el poc que tenim el gastem de seguida, i les coses passen tan ràpidament que no poden deixar un pòsit capaç de fonamentar una tradició oral. I les festes, així, també es gasten. Al final de les festes queda una sensació d’esgotament que potser no es correspon amb el grau de satisfacció lúdica, profunda i transmissible, que ens han proporcionat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu