Es busquen litúrgies



Ramón Jáuregui, coordinador de la ponència sobre laïcitat, afirmà en el darrer Congrés del PSOE que es treballarà per la desaparició progressiva de símbols i litúrgies religioses en edificis públics, però no es suprimiran, de moment, els funerals d’Estat "perquè la laïcitat no té constituïda una litúrgia alternativa”. En altres paraules, es busquen experts en litúrgia íntegrament laica (abstenir-se els especialistes en Rèquiems de qualsevol mena i origen) per substituir els ritus i la parafernàlia religioses en els funerals d’Estat. Per si de cas la meva humil persona mereixés algun dia disfrutar d’un funeral d’Estat (cosa que no ambiciono), aviso des d’ara que prohibeixo terminantment que l’organitzi aquesta comissió de litúrgies substitutives: amb un Kyirie i un Parenostre ja en tindré ben bé prou.

En un altre terreny, que també es podria qualificar de “litúrgia alternativa” en sentit ampli, el terreny del federalisme, la ponència corresponent del Congrés del PSOE sosté que la cultura política federal ha d’inspirar el desenvolupament del model autonòmic, però el mateix Jàuregui matisà que “el model és autonòmic, y punto”. Aquí sí que ja s’ha trobat la litúrgia definitiva i no cal buscar-ne cap altra: per més que resem amb llenguatge i rosaris federalistes, el paradís que podem esperar és només l’autonomia tal com l’han predicada els pares barons del PSOE. Per aquest camí ja no caldrà buscar litúrgies substitutives dels funerals d’Estat, perquè anirem directament al Funeral de l’Estat, amb ritu de missa negra.

Tornant a les litúrgies quotidianes i domèstiques, em va alarmar que el text de la ponència parlés en un primer moment d’eliminar els símbols religiosos dels espais públics. Sortosament, el lloc iconoclàstic previst es va substituir per edificis públics, amb l’afegitó cautelar de forma progressiva. Ja m’imaginava els treballadors de parcs i jardins dels Ajuntaments tirant a terra les creus de terme i enretirant les urnes i capelles dels carrers amb sants, santes i crucifixos. Si al meu carrer de Sant Ramon un dia suprimissin la imatge que el presideix, ja no es parlaria més de la Serenata del mateix nom, aquell dia de finals d’agost de cada any en què els regidors municipals ens proclamen, per escrit i en pregons solemnes, les excel.lències de la vida veïnal que s’escauen, segons repeteixen invariablement, quan es tanca el cicle de festes estiuenques i comença el santtornem-hi. I no vull ni imaginar què passaria amb la festa de Les Santes de Mataró si arribessin a suprimir del programa oficial l’Ofici solemne de Mossèn Blanch en honor de les patrícies. Ara ja els hi anem suprimint el “Les” que les determina, de manera que tendim a parlar de les festes de “Santes” on qualsevol litúrgia és possible. Només faltaria que en una terrorífica litúrgia alternativa s’arribés a substituir la denominació de Festes de Les Santes per la de Festes de la Juli i la Sempro.

On el Congrés del PSOE sí que ha trobat una litúrgia alternativa és en el camp de la immigració: per cada vot a les eleccions municipals dels immigrants amb papers, dos dies més de retenció dels sense papers en els Centres d’estrangeria, d’acord amb l’encíclica europea sobre el Retorn (als inferns). Seguint amb aquesta mateixa lògica, i posats a mantenir els privilegis dels bisbes castrenses i de les arques eclesiàstiques abans que els símbols de la gent senzilla, podrien arribar a un bon acord amb la jerarquia: deu euros per cada dos crucifixos retirats dels espais i edificis públics. Això sí, de forma progressiva. Molts bisbes saltarien de contents.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?