Per un dit




De fa temps patim un brot
de greu fòbia electoral,
ja no decideix el vot
sinó la unció digital.
Neixen càrrecs per un dit :
del dit del Mas malferit
surt Puigdemont elegit
com si l’haguessin ungit,
i del dit del Puigdemont
es fa el batlle de Girona
com si no fos d’aquest món
i vingués de Vallfogona.
De presidència a batllia
entre amics corre la cosa,
que el dit és la millor guia
quan les urnes ja fan nosa.

I així ens queda el panorama
del dit i la vella trama :
un president senyalat
que veu l’ombra que el vigila
quan mira cap al costat
marcant el pas a la fila,
i un batlle catapultat
per un rar tret de Ballesta
que de tant com ha volat
se li ha girat la testa
i ha oblidat que per ser alcalde
cal abans prometre el càrrec,
encara que sigui una altra
la mà que dicta l’encàrrec. 
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9

De l’atzucac a la confrontació?