Per un dit




De fa temps patim un brot
de greu fòbia electoral,
ja no decideix el vot
sinó la unció digital.
Neixen càrrecs per un dit :
del dit del Mas malferit
surt Puigdemont elegit
com si l’haguessin ungit,
i del dit del Puigdemont
es fa el batlle de Girona
com si no fos d’aquest món
i vingués de Vallfogona.
De presidència a batllia
entre amics corre la cosa,
que el dit és la millor guia
quan les urnes ja fan nosa.

I així ens queda el panorama
del dit i la vella trama :
un president senyalat
que veu l’ombra que el vigila
quan mira cap al costat
marcant el pas a la fila,
i un batlle catapultat
per un rar tret de Ballesta
que de tant com ha volat
se li ha girat la testa
i ha oblidat que per ser alcalde
cal abans prometre el càrrec,
encara que sigui una altra
la mà que dicta l’encàrrec. 
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre