Quina modernitat ?


En un interessantíssim article, Sami Naïr (" Alianza de civilizaciones y diálogo para la modernidad" : El País, 12 de març) critica la doctrina del "xoc de civilitzacions" de Huntington, segons la qual la cultura americana (assimilada a Occident) té el perill a llarg termini del Confucionisme, i a curt termini de l'Islam, i encara n'afegeix un altre a la seva darrera obra ( "¿Quiénes somos?"), els catòlics hispànics que serien un perill a l'interior mateix de la societat americana. Enfront d'aquesta visió Sami Naïr creu que són possibles dues postures : la que anomena "defensiva", consistent en defensar la compatibilitat de les religions, que no hi ha dret a imposar una visió del món a la resta del planeta, que no hi ha contradiccions entre cultures (postura que segons ell té el defecte de partir d'un enfoc estrictament culturalista), i la que anomena "ofensiva" (en sentit positiu) i que hauria de tenir els següents eixos, en síntesi :
- "L'únic mitjà de lograr l'universalisme cultural és partir d'un consens democràtic que superi els particularismes culturals".
- "El fons de la doctrina del "xoc de civiltzacions" és la dominació cultural global.
- "Tohom té dret a acceptar i a refusar els valors i les creences. El dret a la diversitat vol dir jutjar l'altre no en relació a "mi mateix" sinó a "ell mateix".
-" No s'ha de tenir por a analitzar francament el que divideix, el que oposa, el que està en conflicte, desvelant les formes de dominació d'Occident i criticant radicalment els valors que ens semblen arcaics i contraris a la dignitat de les persones".
- "Cal obrir un diàleg per a la modernitat, a la recerca d'un nucli comú de valors compartits, de normes que fomentin la universalitat de l'encontre".
-"Afavorir a l'interior de cada país el recolzament democràtic a les forces modernitzadores, contrari a la ingerència militar".
-"Enfront de l'unilateralisme, plantejar la possibilitat d'una res publica mundial, un projecte de civilització coherent amb l'època de la mundialització, sobre les bases de la lluita contra la pobresa, la transmissió del saber i els coneixements, la distribució de la riquesa, l'organització comuna dels fluxes de població, el control del medi ambient ..."
Curiosament, al mateix diari, unes pàgines més endavant, hi ha un article de Antonio Elorza (" 11-M: contra el mito"), que a rel de la presentació d'una enciclopèdia sobre el primer islam critica la ingenuïtat de certes interpretacions màgiques, com ara la de la camella de Mahoma predestinada a assenyalar el lloc on s'havia de construir la primera mesquita (" No es que tengamos frente a frente a la razón ilustrada y a Aristóteles, sino que retrodecemos a las formas del pensamiento mítico más cargadas de irracionalidad"), i sobretot adverteix de la necessitat d'eradicar, mitjançant una política cultural i educativa adequades, el yihadisme, com una causa endògena de creació de violència "quan en la història el predomini absolut de les creences es veu amenaçat". Acaba considerant que el tema de la religió és massa seriós, i massa perillós, per abandonar-lo a les exposicions dels propis docents de cada religió. En canvi, creu que una història de les religions és imprescindible per a formar ciutadans en el món d'avui.
Dues reflexions més o menys complementàries que porten a una conclusió semblant: per lluitar contra el fanatisme excloent cal buscar valors a compartir sobre la base d'una noció de la modernitat. Quina? Molt em temo que només tenim les categories del nostre món occidental per omplir aquest concepte. No serà que subtilment acabem imposant allò que volíem evitar, és a dir, la nostra visió del món?Hem d'esperar que l'islam vingui a trobar-nos en aquest concepte de modernitat? Caldrà que comencem a desmitificar la camella de Mahoma, tant com ho vam fer amb la burra de Balaam? Seria desitjable que l'islam passés per un procés de revisió semblant al que va passar el catolicisme amb la Reforma, i que va donar lloc precisament a la nostra modernitat occidental?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?