Ratzinger : tornarà amb Benet XVI aquell jove teòleg que va ser ?

L’elecció de Ratzinger com a Papa ha desvetllat inquietuds en molts sectors progressites de l’Església, com les que s’endevinen en un important diari alemany que avui saluda el nou Papa, a tota pàgina i de forma ambivalent, amb la sola expressió "Oh, mein Gott". Poden continuar les pors internes del pontificat de Joan Pau II, dissimulades en múltiples manifestacions exteriors, i produir-se un allunyament encara més gran entre l’estructura dirigent de l’Església i el pensament i les expectatives de les societats postmodernes amb les que de totes maneres ha de dialogar, no per adherir-s’hi de forma complaent sinó per anar redescobrint de forma crítica, tant respecte de la pròpia tradició com respecte de les formulacions ideològiques d’aquesta postmodernitat, les bases humanistes del cristianisme. En aquest punt ja sento la veu amonestant del Prefecte Ratzinger que em diu " el cristianisme no és un humanisme". I jo callaria i ho deixaria córrer definitivament. Però em sento prou valent per contestar " l’humanisme més radical és plenament cristià".

Diu ara que l’amor sense la veritat és cec. Com si es pogués barrejar l’amor amb les veritats preestablertes. Per al cristianisme que neix de l’evangeli l’amor sincer és l’única veritat ("Jo sóc el camí, la veritat i la vida").

Potser la feixuguesa del càrrec li va fer perdre la frescor que tenia quan era simplement un teòleg i se sentia prou lliure per dialogar sense por amb les expectatives socials dels anys seixanta i bona part dels setanta. Quan era un company de cuites de Hans Küng (que ell mateix va defenestrar !) durant els treballs del Vaticà II, i a les universitats de Münster i Tubinguen, conjuntament amb el més jove Walter Kasper (també cardenal, però amb la tiara menys temorenca, de qui vaig tenir l’oportunitat de cursar uns crèdits a la Gregoriana l’any 73), tots ells seguint l’estela del formidable Karl Rhaner.

Rellegeixo d’aquells anys una obra breu però significativa del llavors només teòleg J.Ratzinger ( "Ser cristià", de 1967):

" Déu no ha dividit la història en una meitat lluminosa i una altra d’obscura. No ha dividit els homes en "salvats" i "condemnats". Només existeix una única i indivisible història, caracteritzada en la seva totalitat per la debilitat i misèria de l´home, i situada sota el compassiu amor de Déu, que l’abraça i l’acull completament" (Déu ocult).

Que lluny de la contundent i poc compassiva "Extra Ecclesiam nulla salus" (fora de l’Església no hi ha salvacio) que defensa ara ! Deu ser que les amistats perilloses de la Cúria fan perdre la frescor de la teologia.

A veure si l’esperit (sant, o no tant) li retorna ,de Papa, les ganes de dialogar d’aquells anys del Concili… Amén !