Ratzinger : tornarà amb Benet XVI aquell jove teòleg que va ser ?


L’elecció de Ratzinger com a Papa ha desvetllat inquietuds en molts sectors progressites de l’Església, com les que s’endevinen en un important diari alemany que avui saluda el nou Papa, a tota pàgina i de forma ambivalent, amb la sola expressió "Oh, mein Gott". Poden continuar les pors internes del pontificat de Joan Pau II, dissimulades en múltiples manifestacions exteriors, i produir-se un allunyament encara més gran entre l’estructura dirigent de l’Església i el pensament i les expectatives de les societats postmodernes amb les que de totes maneres ha de dialogar, no per adherir-s’hi de forma complaent sinó per anar redescobrint de forma crítica, tant respecte de la pròpia tradició com respecte de les formulacions ideològiques d’aquesta postmodernitat, les bases humanistes del cristianisme. En aquest punt ja sento la veu amonestant del Prefecte Ratzinger que em diu " el cristianisme no és un humanisme". I jo callaria i ho deixaria córrer definitivament. Però em sento prou valent per contestar " l’humanisme més radical és plenament cristià".
Diu ara que l’amor sense la veritat és cec. Com si es pogués barrejar l’amor amb les veritats preestablertes. Per al cristianisme que neix de l’evangeli l’amor sincer és l’única veritat ("Jo sóc el camí, la veritat i la vida").
Potser la feixuguesa del càrrec li va fer perdre la frescor que tenia quan era simplement un teòleg i se sentia prou lliure per dialogar sense por amb les expectatives socials dels anys seixanta i bona part dels setanta. Quan era un company de cuites de Hans Küng (que ell mateix va defenestrar !) durant els treballs del Vaticà II, i a les universitats de Münster i Tubinguen, conjuntament amb el més jove Walter Kasper (també cardenal, però amb la tiara menys temorenca, de qui vaig tenir l’oportunitat de cursar uns crèdits a la Gregoriana l’any 73), tots ells seguint l’estela del formidable Karl Rhaner.
Rellegeixo d’aquells anys una obra breu però significativa del llavors només teòleg J.Ratzinger ( "Ser cristià", de 1967):
" Déu no ha dividit la història en una meitat lluminosa i una altra d’obscura. No ha dividit els homes en "salvats" i "condemnats". Només existeix una única i indivisible història, caracteritzada en la seva totalitat per la debilitat i misèria de l´home, i situada sota el compassiu amor de Déu, que l’abraça i l’acull completament" (Déu ocult).
Que lluny de la contundent i poc compassiva "Extra Ecclesiam nulla salus" (fora de l’Església no hi ha salvacio) que defensa ara ! Deu ser que les amistats perilloses de la Cúria fan perdre la frescor de la teologia.
A veure si l’esperit (sant, o no tant) li retorna ,de Papa, les ganes de dialogar d’aquells anys del Concili… Amén !


Comentaris

Ramon B. ha dit…
Cinto
Cada dia m'agraden més els teus comntaris. Respecte a aquest Papa, faig bastant en solitari una campanya que té, diem-ne, dos eixos: un, esperem a que la cagui, abans de criticar. I dos, analitzem una mica més a fons el que diu, mirem si hi ha punts de contacte. En l'exemple que poses, crec que val a pena d'aturar-s'hi. estic molt d'acord amb aquell jove Ratzinger. Però també, a mida que em faig gran, em preocupa la irresponsabilitat del relativisme, el dissimul del bé i del mal, l'anestèsia confosa amb amnèsia. Crec que aquí rauen part de les seves reflexions. Per últim, si agafem etimològicament "ecclesia", no és cert que fora d'ella (és a dir, en la individualitat, en el pur raciocini personal) no hi pot haver la salvació, és a dir, l'alegria complerta?
cinto amat ha dit…
Ramon ,
Estic d'acord en què cal esperar i veure quina ruta agafa. Hans Küng i tot ho ha comentat, potser perquè el coneix profundament. Amb tot el que ha passat aquests últim temps el Papat apareix com un referent per tothom, com si es donessin unes ànsies per omplir de sentit i significat una institució que probablement la humanitat necessita, amb moltes transformacions.Ratzinger ho ha d'experimentar. A veure...En aquest temps de transició (que ho serà) penso que pot ser més "útil" un papa pensador que un papa "populista".
Més que de relativisme respecte dels continguts m'agradaria parlar d'una veritat i d´una moral prospectives, que es va fent sobre bases sòlides (del que ja té per tradició)i mirant de captar els signes dels temps, la inquietud de la cultura, dels avenços, dels drets humans...
Ecclesia és comunitat i participa de la comunitat humana en cada lloc i cada vegada més globalment. Tot un repte. Gonzàlez Faus comentava ahir aquesta expansió paulina de les comunitats primeres, cap als no jueus. En aquest sentit potser sí que prodríem dir que fora d'aquest procés d'obertura comunitària no hi ha salvació. Una altra cosa és l'Església com organització concreta, jerarquitzada, centralitzada...
Cesc Amat ha dit…
Caram quin debat mes interessant. Em sembla que us entenc a tots dos, pero em venen al cap algunes consideracions.

Primer, em fa certa gracia, per exemple l'Antoni Puigverd ahir a La Vanguardia, quan diu allo que "d'una persona tan saberuda no en podem esperar res de mal". La Condolezza Rice tambe toca el piano i es experta en literatura russa... Encara que en tot cas si que pot ser interessant escoltar una veu com la de Ratzinger en l'escena i els conflictes internacional.

Sobre el relativisme i les salvacions... Per xinxar una pel, aqui a Gran Bretanya el filosof de moda es el John Gray, un liberal que tambe ha anat d'aqui cap alla, d'aquests que Ratzinger condemna a la homilia. Pero una de les temptacions que diu Gray que fan mes mal es la idea de sentir-se poble escollit o cridat a la salvacio. D'aqui els totalitarismes...

Be, suposo que l'unic que potser no es relatiu, de cap de les maneres, del missatge cristia es aquest "amor sincer cap als altres no lligat a una veritat preestablerta" del jove Ratzinger. I el que tambe em sembla bastant clar es que una majoria social de cristians, practicants o no practicants, espera de fa temps aquest dialeg "tu a tu amb els nous temps". Un cert "update" de les formes.

Sino Ramon hauras de fer molts de posts dient que el gospel es un cant espiritual, i que a les cancons de Lax-n-Busto hi ha religiositat etc, etc... ;-)
Cesc Amat ha dit…
Caram quin debat. Algunes consideracions. Primer, em fa certa gracia, per exemple ahir en Puigverd a La Vanguardia, aixo de que "d'una persona tan saberuda no en podem esperar res de mal". Be, la Condi Rice toca el piano i es experta en literatura russa... A l'extrem, els nazis es deleitaven amb Lizt no ? No ho dic per fer cap broma facil. Sino per argumentar que saviesa i progressisme, o diguemne voluntat de dialeg, poden no tenir res a veure. Encara que, aixo si, escoltar una veu com la de Ratzinger en l'escena i els conflictes internacionals pot ser interessant.

Segona,i per continuar xinxant (el Popper era professor aqui la LSE Ramon), aqui a Gran Bretanya el filosof de moda es el liberal John Gray, potser un dels qui Ratzinger menysvalorava a la homilia no? Be, aquest en Gray diu que una de les temptacions mes perilloses es la idea de sentir-se, creure's o saber-se el poble escollit cridat a la salvacio. D'aqui als totalitarismes i un pas...

Doncs dit aixo, i continuant amb el "relativisme i les salvacions", potser m'equivoco, pero em sembla que potser la unica cosa que no es de cap de les maners relativitzable en el missatge cristia es aquest "amor sincer cap als altres no lligat a cap veriat preestablerata o prejudici". D'aqui l'apropament als "no jueus" que demana Gonzalez Faus no ? Seguint en aquesta linea, em sembla que una "majoria social" de cristians, creients o creients a mitjes, practicants o practicants a mitjes i agnostics als hi aniria molt be, demanen a crits!, aquest apropament als "no jueus" ,aquest dialeg amb la modernitat i postmodernitats dels nostres temps. Aquest "uptdate" de formes.

Sino Ramon em sembla que hauras de fer molts posts explicant que el gospel es un cant espiritual i que en cancons de rock podem trobar religiositats... :-)
Cesc Amat ha dit…
Caram quin debat. Algunes consideracions. Primer, em fa certa gracia, per exemple ahir en Puigverd a La Vanguardia, aixo de que "d'una persona tan saberuda no en podem esperar res de mal". Be, la Condi Rice toca el piano i es experta en literatura russa... A l'extrem, els nazis es deleitaven amb Lizt no ? No ho dic per fer cap broma facil. Sino per argumentar que saviesa i progressisme, o diguemne voluntat de dialeg, poden no tenir res a veure. Encara que, aixo si, escoltar una veu com la de Ratzinger en l'escena i els conflictes internacionals pot ser interessant.

Segona,i per continuar xinxant (el Popper era professor aqui la LSE Ramon), aqui a Gran Bretanya el filosof de moda es el liberal John Gray, potser un dels qui Ratzinger menysvalorava a la homilia no? Be, aquest en Gray diu que una de les temptacions mes perilloses es la idea de sentir-se, creure's o saber-se el poble escollit cridat a la salvacio. D'aqui als totalitarismes i un pas...

Doncs dit aixo, i continuant amb el "relativisme i les salvacions", potser m'equivoco, pero em sembla que potser la unica cosa que no es de cap de les maners relativitzable en el missatge cristia es aquest "amor sincer cap als altres no lligat a cap veriat preestablerata o prejudici". D'aqui l'apropament als "no jueus" que demana Gonzalez Faus no ? Seguint en aquesta linea, em sembla que una "majoria social" de cristians, creients o creients a mitjes, practicants o practicants a mitjes i agnostics als hi aniria molt be, demanen a crits!, aquest apropament als "no jueus" ,aquest dialeg amb la modernitat i postmodernitats dels nostres temps. Aquest "uptdate" de formes.

Sino Ramon em sembla que hauras de fer molts posts explicant que el gospel es un cant espiritual i que en cancons de rock podem trobar religiositats... :-)
Cesc Amat ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Cesc Amat ha dit…
Ho sento, se m'han disparat els comentaris no se perque... No pretenia avasallar d'aquesta manera ! :-)

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu