PANORAMA BASC (1). La il.legalització d'Aukera Guztiak, la llibertat d'expressió i la condemna del terrorisme

Un dels aspectes que crida l'atenció en la Sentència del Tribunal Constitucional de 31 de març de 2005, de desestimació del Recurs d'Empara per la il.legalització pel Tribunal Suprem de l'Agrupació d'Electors Aukera Guztiak (http://http://www.tribunalconstitucional.es/Stc2005/STC2005-068.htm) és el relatiu al motiu e) de la demanda d'empara, sobre vulneració del dret a la llibertat d'expressió que a criteri de AG es comet amb aquesta il.legalització.
Argumenta AG que en la compareixença pública de 13 de març de 2005 va fer públic el següent compromís polític: " Les candidatures de la iniciativa popular d' AG expressem el nostre compromís inequívoc amb tots els drets i ens situem en contra de tot tipus de conculcació de drets humans". Considera AG que aquest compromís posa de manifest el seu refús a qualsevol conculcació dels drets humans, vingui d'on vingui, sense límits, però dintre del seu dret a formular aquest refús ens els termes que considera oportuns, ja que no se la pot obligar a utilitzar una fórmula o terminologia concreta. Entén que el Tribunal Suprem a l'entrar a valorar la ideologia i les conviccions personals dels seus candidats en formular el seu refús de qualsevol conculcació de tots els drets humans ha entrat en un terreny prohibit en un procés electoral i no ha tingut en compte la Jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (CEDH) sobre el dret a la llibertat d'expressió. La discrepàncai en les formes, conclou AG, no pot interpretar-se com un recolzament, ni exprés ni tàcit, de la violència, sinó com un exercici distint de la llibertat d'expressió que ha estat vulnerada per la Sentència del Tribunal Suprem.
A aquesta qüestió respon el Tribunal Constitucional posant de manifest, com a qüestió prèvia aclaratòria, que del que es tracta és d'impedir la continuïtat d'uns partits declarats il.legals, i fa una clara distinció: els qui vulguin "reconstituir-los" d'una manera fraudulenta sempre hauran de comptar amb el risc cert de què la manca de condemna concreta del terrorisme d'ETA, juntament amb altres indicis, pugui erigir-se en factor determinant de la convicció judicial en quant a la vinculació amb aquells partits il.legals, però els qui vulguin , amb els mateixos antecedents, exercir el seu dret de sufragi passiu sense instrumentalitzar-lo fraudulentament al servei d'aquella maniobra defraudatòria, no hauran de tenir cap dificultat per articular candidatures en altres partits o per constituir agrupacions d'electors. Senyala el TC que a cap ciutadà se li pot exigir manifestar adhesions o repulses, que hande néixer només de la seva llibertat d'expressió, " però és perfectament acceptable en una societat democràtica que tan aviat com es tingui sospita fonamentada de connivència, per part d'una agrupació electoral, amb el terror o amb formacions que han estat prohibides per raó d'aquesta connivència, pugui esperar-se d'ella, si de veritat no accepta més instruments que els del vot i el debat lliure, una declaració inequívoca de distanciament, refús i condemna de tot el que representen una organització criminal i els seus instruments polítics, i això per respecte, en primer lloc, a aquells quin vot es busca per integrar, en el seu nom, la voluntat del poder públic. Això hauria de ser suficient per a desfer l'eficàcia probatòria d'indicis que ja difícilment podrien acreditar un realitat que així quedaria desvirtuada".
Per si quedés algun dubte, afegeix el TC que la negativa a condemnar expressament el terrorisme no és indici suficient per acreditar per se la voluntat defraudatòria de donar continuïtat als partits il.legalitzats, però passa que el seu contrari, és a dir, la condemna inequívoca i concreta, constitueix un contraindici capaç de desacreditar la realitat d'una voluntat que s'ha de deduir a partir d'indicis suficients. La inexistència d'una condemna del terrorisme, el qual no és lamentablement una mera abstracció, sinó una realitat concreta, perfectament definida, davant la que no té el mateix valor significatiu la condemna genèrica de la vulneració dels drets cívils i polítics de qualsevol, fa que s'hagin de prendre com a suficients, en el seu conjunt, tots els indicis examinats pel T.Suptrem per considerar la vinculació d'AG amb els partits anteriorment il.legalitzats precisament per la seva relació directa amb ETA. La condemna concreta del terrorisme implica un referent subjectiu molt més precís que la condemna genèrica de qualsevol conculcació de drets.
En altres paraules, el TC ve a dir a AG que un posicionament clar de condemna del terrorisme d'ETA seria segurament suficient per no declarar-la il.legal.
Fora de l'àmbit estrictament jurídic (que, però, expressa un sentit comú en molts ciutadans), cal esperar una condemna clara del terror d'ETA per part de l'entorn que protesta per la pretesa conculcació del dret de sufragi passiu per la il.legalització de Batasun, primer, i ara d'AG. Una condemna concreta, sense subterfugis, amb totes les conseqüències, com un primer pas no per a una negociació política sinó per demostrar d'una vegada que han començat a fer ús del dret a expressar-se lliurement, a desentendre's definitivament dels instigadors de la violència. No s'hi val que mentre no són capaços d'això ens vulguin fer combregar amb rodes de molí i fer-nos empasssar que s'atempta contra la seva llibertat d'expressió.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre