Pontons!

Algú devia saber que en un racó de l'Alt Penedés, a Pontons, hi havia un alcalde amb idees impròpies sobre els homosexuals, disposat a donar-les a conèixer ara que el tema és d'actualitat. I heus aquí que un bon dia (ahir) a aquest home algú li va acostar els micròfons de la ràdio, i ell, excitat davant d'aquesta presència, i davant la possibilitat de situar Pontons al MMM (Mapa Mundial Mediàtic), va començar a proclamar "urbi et orbi" (això és, a Pontons i fins més enllà dels termes municipals de l'Alt Penedès) les seves veritats sobre la matèria, i els pensaments se li van anar entortolligant, convertint-se directament en insults : que si neixen tarats, que si no són normals, que si no són capaços ...; en fi, com si diguéssim que el mateix mal s'havia encarnat en aquestes persones. A mida que s'entortolligava anava sentint que una corda lligada al coll l'unia als micròfons de la ràdio, però no va parar de dir bajanades i quan van tancar-li l'emissió ja notava que li tibava més del compte. En veure l'espectacle, corrents, els de la tele van anar al lloc per preguntar-li Vostè s'hi ratifica ?, i ell va dir sí, però matiso. I matisant, matisant, la corda l'anava tibant fins que als seus peus la trampeta va fer plaff!! i allà mateix va quedar, tot estirat, el cos penjat d'aquell pobre batlle, a la vista de tothom. Els companys "peperos" ja li canten les absoltes després d'haver-lo excomunicat. Jo, més compassiu, li dedico un epigrama.
EL BATLLE DE PONTONS
A Pontons tenen un batlle
que a la ràdio s'ha esbravat
fins passar-se de la ratlla
i quedar amb el cul pelat.
Desembeina la titola
per crear més emocions
i amb veu mascla la consola:
"aquí estic jo, què collons!!".
Algú li hauria de dir
que de titoles en sobren,
que els mitjans fan gran festí
amb els talossos que troben.
Que el batlle descansi en pau
i no en facin més sarau.

Comentaris

Cesc Amat ha dit…
que bo ! encara ric... :-)
6:05 a. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Imatge
      Dijous passat vaig anar   a la presentació de les memòries del sacerdot, mestre i company Josep Hortet, al Seminari de Barcelona. Porten per títol “La nostra història, la meva joia” i són en realitat un relat autobiogràfic amb una riquesa de detalls i de matisos que t’enganxen en cadascun del sis capítols de què consta el llibre ( infància i creixement, la joventut, treball educatiu, treball comunitari i diocesà, la grandesa corrent i camí avançat ), de 1937 a 2024.    El detall del relat autobiogràfic combina les dades personals amb contínues reflexions sobre el sentit de les seves accions, del seu progrés vital com educador, coordinador i dinamitzador de la vida comunitària a la diòcesi de Barcelona, en el context de la història social i política del país. Més enllà de l’interès que el llibre pot tenir, i penso que ha de tenir, en els ambients de la comunitat eclesial, val molt la pena tenir-lo en compte en l’àmbit de les relacions Església-societat, sobretot perquè la par
Més informació

Ferida oberta

Imatge
     Fra Angelico   Un dels soldats, però, va travessar el costat amb una llança i, al punt, va sortir-ne sang i aigua (St Joan 19,34)     Ferida oberta   Surt sang i aigua de la ferida oberta, la sang vessada del vas de la sofrença quan ja l’esperit reposa.   Aigua brollant que de la mort retorna al cor de l’home i aspira a saciar la set de tots els temps.   Cletxa desclosa per esberlar la llança ensangonada, ferida guaridora al clos de les mans buides.    "Figura para el regreso de la muerte". Oteiza     Pietat. Oteiza          
Més informació

Temps d’octubre

Imatge
  Temps d'octubre   Octubre transparenta de nou absència i vida com una mà que es tanca per tot seguit obrir-se colgant noves llavors als solcs de les antigues, allà on el buit nodreix la planta pressentida.   La llum de la tardor ens enfondeix el viure tot enllaçant les rels creixent al meu veral amb l’única claror que uneix sembra i collita en terra amorosida per la saó dels anys.   Octubre entreteixeix els vincles d’aquest temps, l’estímul del record i el goig de sentir encara com el buit de l’absència i el deler del present són força i quietud, set i aigua que la calma, doncs hi ha un temps per collir després d’haver plantat i haver rebut l’escalf de moltes altres mans.   C.A.   Dia 4: onomàstica del Francesc. Dia 7: 14è aniversari de la mort de la Rosa i onomàstica de la Roser. Dia 9: 78è aniversari meu. Dia 25:   40è aniversari de l’Elena. Dia 29: 4art aniversari de la mort de la Pilar.    
Més informació