PANORAMA BASC (i 3). Migracions polítiques.



Apuntava al post anterior que la no il-legalització d'EHAK podria tenir conseqüències positives per al govern de l'Estat i per al PSOE-PSE, després de constatar que en els moments actuals, i amb la doctrina del TC a la mà, no és possible aquella il-legalització. Els resultats electorals apunten en la confirmació d'aquesta conseqüència, i probablement també en la direcció de noves possibilitats per aprofundir en la pacificació d'Euzkadi, la conseqüència més preuada i desitjada.
El panorama basc no s'ha aclarit del tot, però en aquest cel de primavera, mirant amunt, ni que sigui posant la mà al front com una visera per no enlluernar-se i esforçant una mica la vista, s'hi veuen estols d'ocells migratoris:
- El Pla Ibarretxe ha emigrat potser definitivament, ningú sap ben bé on. Es veia a venir; va alçar el vol amb molta dificultat i no tenia qualitats per a mantenir-se massa temps a l'aire. Veurem cap a quines posicions migrarà ara el seu cuidador, Ibarretxe, perquè una part del mateix públic que havia convocat a la demostració ja s'esperava que no remuntaria el vol o desapareixeria en alguna raconada.
- L'ànima ideològica de Batasuna ha emigrat al cos estrany d'EHAK. Veurem per quant de temps, i si aquest ocell és capaç de mantenir el vol amb cos de colom i cap i bec de corb, o bé si es pot transformar en au no rapinyaire.
- El tarannà de Zapatero ha emigrat a la plana del PSE (animat pel programa de vol i per les lliçons d'ornitologia avançada del PSC). Aquest estol ha canviat de direcció i sembla que ara sap cap on va ; veurem si les aus primeres del grup li deixen mantenir el rumb.
- L´ànima desconcertada del PP no sap si emigrar o quedar-se, però haurà de prendre un opció. L'estació canviarà ràpidament i podria morir de fred.
- L'ànima en pena d'EB no sap si migrar cap al nord o cap al sud. Està donant voltes sense sentit de l'orientació. Veurem a quin estol s'afegirà o bé si es quedarà fent piu-piu al primer arbre que trobi.
Desitjaria, per damunt de tot, que aquest voleiar d'aus migratòries s'emportés ben lluny, per sempre, el negre núvol de la violència.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Imatge
      Dijous passat vaig anar   a la presentació de les memòries del sacerdot, mestre i company Josep Hortet, al Seminari de Barcelona. Porten per títol “La nostra història, la meva joia” i són en realitat un relat autobiogràfic amb una riquesa de detalls i de matisos que t’enganxen en cadascun del sis capítols de què consta el llibre ( infància i creixement, la joventut, treball educatiu, treball comunitari i diocesà, la grandesa corrent i camí avançat ), de 1937 a 2024.    El detall del relat autobiogràfic combina les dades personals amb contínues reflexions sobre el sentit de les seves accions, del seu progrés vital com educador, coordinador i dinamitzador de la vida comunitària a la diòcesi de Barcelona, en el context de la història social i política del país. Més enllà de l’interès que el llibre pot tenir, i penso que ha de tenir, en els ambients de la comunitat eclesial, val molt la pena tenir-lo en compte en l’àmbit de les relacions Església-societat, sobretot perquè la par
Més informació

Ferida oberta

Imatge
     Fra Angelico   Un dels soldats, però, va travessar el costat amb una llança i, al punt, va sortir-ne sang i aigua (St Joan 19,34)     Ferida oberta   Surt sang i aigua de la ferida oberta, la sang vessada del vas de la sofrença quan ja l’esperit reposa.   Aigua brollant que de la mort retorna al cor de l’home i aspira a saciar la set de tots els temps.   Cletxa desclosa per esberlar la llança ensangonada, ferida guaridora al clos de les mans buides.    "Figura para el regreso de la muerte". Oteiza     Pietat. Oteiza          
Més informació

Temps d’octubre

Imatge
  Temps d'octubre   Octubre transparenta de nou absència i vida com una mà que es tanca per tot seguit obrir-se colgant noves llavors als solcs de les antigues, allà on el buit nodreix la planta pressentida.   La llum de la tardor ens enfondeix el viure tot enllaçant les rels creixent al meu veral amb l’única claror que uneix sembra i collita en terra amorosida per la saó dels anys.   Octubre entreteixeix els vincles d’aquest temps, l’estímul del record i el goig de sentir encara com el buit de l’absència i el deler del present són força i quietud, set i aigua que la calma, doncs hi ha un temps per collir després d’haver plantat i haver rebut l’escalf de moltes altres mans.   C.A.   Dia 4: onomàstica del Francesc. Dia 7: 14è aniversari de la mort de la Rosa i onomàstica de la Roser. Dia 9: 78è aniversari meu. Dia 25:   40è aniversari de l’Elena. Dia 29: 4art aniversari de la mort de la Pilar.    
Més informació