Tarda

Tadeo Zabaleta, "Llum de tarda"

A l’hora foscant, la llum s’ha ajaçat
al contorn precís del nítid paisatge,
sense cap excés, sense cap frisança,
buscant els colors al fons dels seus somnis.
En la perfecta finitud de l’arbre
es retalla la trèmula agonia
de la claror perdent-se entre les ombres.
Deixa que perduri aquesta tènue
i trasbalsada quietud de l’aire.
No gosis pertorbar la plenitud
del clos encès pels déus dins de la fosca.