quadern d'en Cinto Amat

Els homes del temps , com en dèiem abans (ara els simpàtics i celebrats protagonistes de la previsió meteorològica a la televisió), es veuen sotmesos al sever escrutini de l’opinió pública, dels mateixos media i dels polítics, pel pas d’un vendaval devastador el darrer cap de setmana. Encara que potser ja els va bé que el protagonisme desmesurat de què disfruten darrerament passi pel sedàs de la crítica, ja és prou que el President Montilla els atribueixi poca precisió (després va reconèixer que no podien ser màquines calculadores del temps amb precisió matemàtica) a l’hora d’avançar les seves previsions, i que l’oposició aprofiti les conseqüències del temporal per crear una vegada més sospita sobre la insuficiència de les previsions del Govern, i en tot cas sobre la per a ells inadequada reacció davant el desastre una vegada produït. És a dir, meteoròlegs i polítics a la palestra de la sospita per un fenòmen natural, en part previsible però totalment aleatori en les seves conseqüènc...

- Si Auschwitz ha estat en va, Déu s’ha declarat en fallida, i si hem portat Déu a la fallida, mai entendrem Auschwitz. - Per què hem portat Déu a la fallida ? - Perquè l’ordre del món no ha canviat després d’Auschwitz. - Què entens per ordre del món ? - L’encant quotidià del mal. ( Imre Kertész , autoentrevista a “Dossier K.” , Acantilado 2007)

Honoré Daumier Els jutges (tercer Poder de l’Estat) anuncien una vaga per al 18 de Febrer Senyoria , el dia que faci vaga em comptarà el dia hàbil per a computar el termini, o bé no cal que em preocupi perquè serà dia inhàbil ? Senyoria , el dia que faci vaga tancarà el despatx amb clau, farà fora el personal i anirà amb una pancarta cridant com un carcamal amb texans i niqui blau ? I què dirà la pancarta, Senyoria ?: Som un poder maltractat que s’ha ben encabritat contra el Govern de l’Estat ? Perdoni, Sa Senyor ia, hi ha una cosa que em tortura (és que tinc la closca dura): per què gosa dir-ne vaga d’aquesta gran collonada que no és més que un brut muntatge per fer-li trampa a la llei i carregar-se el Govern ? Amb la vènia, Senyoria : després de la passejada administrarà justícia, com si res, altra vegada, o esperaré amb paciència que dicti la providència per tornar a posar demanda ? No es preocupi, Senyoria : faci el que faci vostè, els advocats cada dia continuarem suplicant (resp...

Rostre greu, concentrat, per sortir a l'escenari: l'emoció del moment sota el pes de la història. L'esperança d'avui penja al teu calendari, Barack, com el primer jorn d'una nova memòria. C.A.

Diuen que a Baltimore, sobre la tomba d'Allan Poe , que avui compliria dos-cents anys, cada any en aquesta data hi apareixen tres roses vermelles i mitja ampolla de conyac per anar passant... l'eternitat. Com si aquell mai més del seu poema El corb ( veure la traducció de Xavier Benguerel ) s'hagués transformat en un inesperat per sempre més.

Cel amunt, enfosquint-se, el cristall s’allargassa, i al cul del got, viscós, queda el pòsit roent de la poció esgotada, les traces de vinassa d’un dia que s’escola als llavis del ponent. C.A.

La raó de més pes per aturar les agressions a Gaza són els nens, el futur dels nens. Israel cava un abisme d'odi que pot resultar insuperable durant molt de temps si no para la massacre d'aquests nens innocents, i Hamàs perdrà tota legitimitat si continua en el seu paper diabòlic de subministrador de víctimes innocents per justificar la seva causa , la quimera política i militar d'acabar amb Israel al preu que sigui i quan sigui. Maruja Torres , gens susceptible de ser titllada de prosionista o proisraeliana, ho ha vist molt bé en aquest article .

És lamentable que el Consell de Seguretat de Nacions Unides no disposi d’una força permanent d’intervenció immediata en confictes com ara el de Gaza, i altres que es vénen arrossegant des de fa temps, de signe contrari (penso en el Congo i Darfur especialment, amb centenars de milers de morts i desplaçats en el termini de pocs mesos), per aturar les agressions armades, independentment dels interessos geopolítics, ideològics, estratègics i econòmics, com a condició prèvia indispensable per iniciar qualsevol negociació, per mínima que sigui, entre les parts en conflicte. Malgrat aquesta incapacitat estructural d’intervenció, el dijous passat el Consell de Seguretat va aprovar, almenys, la resolució 1860 que insta al cessament immediat de les hostilitats a Gaza de part d’Israel i de Hamàs (14 membres van votar a favor i EEUU es va abstenir, no excercint per tant el frustrant dret de vet). La reacció, tant d’Israel com de Hamàs, ha consistit en no voler saber res d’aquesta resolució, ...

Val la pena transcriure un breu fragment de “La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina” (segona part de la trilogia “Millennium”, del suec Stieg Larsson ), un curt diàleg entre el ja xacrós advocat Holger Plamgren (primer tutor de la Salander quan va ser declarada incapaç) i l’ Armansky (per a qui la Salander havia treballat), per centrar el tema que em sembla que dóna la clau interpretativa de la trepidant acció de la novel.la i al mateix temps li atorga un sentit moral i de fonda crítica social (entorn del maltractament a les dones), tret que la fa absolutament singular i recomanable: - " Mai no he sentit cap simpatia per la gent que es posa al lloc de la llei. D’altra banda, mai no he sentit parlar de ningú quehagi tingut raons tan poderoses per fer-ho… Encara que sembli cínic… aixó que passarà aquesta nit passarà igualment, sigui el que siguui el que en pensem, tant tu com jo. Està escrit a les estrelles d’ençà del naixement de la Lisbeth. I l’únic que hem de f...

Creua el desert brilla l’anhel com un estel a cel obert. Fibla la sort brunyida d’or a cel obert brilla el desert. Flaire d’encens dins l’aire dens com un estel sobre el desert. Fortor de mirra l’anhel expira com un desert al descobert. C.A.

Al sopar del dia de cap d’any, per aquelles coses que passen quan potser s’ha begut una mica massa i un es troba en un estat d'eufòria indeterminada, vam comentar la sabatada de Bush i el fet que el periodista que li va etzibar aquells míssils pedestres acompanyés el llançament amb la invectiva de gos , amb intenció d’humiliar-lo encara més. D’aquest comentari en va derivar, al vol, una digressió sobre el menyspreu de l’Islam envers els gossos, i la constatació va servir perquè immediatament es posés en paral.lel aquest menyspreu pel gos amb el que ens fa sentir la serp pel seu paper de temptadora d’Eva al Paradís, segons ho explica la Bíblia, posant-se així de manifest que no podem fer burla de segons què quan en la nostra mateixa tradició tenim coses tan absurdes com aquesta. Em va semblar que aquest paral.lelisme estava fora de lloc, i que una vegada més quèiem en la desqualificació fàcil sense tenir en compte els aspectes significatius per situar les coses en el seu context ...

Et pares una estona a analitzar l’any que està expirant i et dóna la impressió que ben poques coses acaben sent el que semblava que havien d’haver estat: el Pacte per l’Educació resta pendent de concretar-se en una Llei que encara desperta massa dubtes entre els ensenyants; el problema de la sequera (irònicament solucionat pel temps mateix) va desvetllar diferències territorials, soterrades, que semblava que no havien d’existir; el finançament s’ha convertit més en una qüestió partidista que en un argument d’unitat; les eleccions generals i els debats previs de fa uns mesos sembla que es vagin celebrar fa molts anys, perquè els pressupostos de què partien van canviar radicalment en qüestió de dies; els congressos dels diferents partits van ser com encenalls que es van apagar ràpidament, i en alguns casos van aportar més problemes que solucions; el jutge Garzon, expert en obrir i tancar expedients, fer i desfer comissions que es queden amb un pam de nas, ha creat expectatives que ell m...

Deixa el santoral i seu a la taula. No veus que és Nadal ? Para de fer el maula, treu-te la corona, tanca ja el missal i menja una estona. No veus que és Nadal ? Pensa que les pedres, que et van fer tant mal, espanten les llebres. No veus que és Nadal ? Avui plou i neva, mira el finestral ! Alegra’t, Esteve, que encara és Nadal ! Acaba el torró i beu a galet. Pots buidar el porró perquè fa molt fred. No ho diu el diari, però sigues formal, creu-te el calendari: encara és Nadal ! C.A.

" El somni de Josep", Monestir romànic de San Juan de la Peña "Josep, el seu home, va pensar de repudiar-la en secret. Mentre s'ho rumiava, vet aquí que un àngel se li va aparèixer en un somni i li va dir: no tinguis por de prendre a casa Maria, la teva dona". (Mateu 1, 20) La mirada discreta, palplantat amb la vara, males llengües fan córrer que t'adorms a la palla, que algú fica la verga i tu dónes la cara, que, infeliç i mansuet, només pares l'espatlla. Però tu calles, pacient, perquè el somni t'empara: abans de viure junts la companya és prenyada i posaràs el nom a l'infant que et diu pare, al món meravellós que per dintre et treballa. Has optat per ser l'últim al racó de la història, per polir els prejudicis amb el ribot humil i escombrar els encenalls del fuster més anònim. Dónes pas a la veu que ha dictat el teu somni, al futur que emmiralla el teu rostre tranquil amb la mare i el fill sostenint la memòria. C.A.

Joan Miró, El naixement del món, 1.925 Hi havia la llum. Però no hi havien els pastors, ni la mula, ni el bou, ni l’àngel, ni els mags, ni l’estrella. I enmig d’aquella llum germinal la noia va adonar-se que estava a punt de trencar aigües. Just abans de trencar-les, tingué un pressentiment . No aguantà més, es deixà anar de plaer i de dolor, i barrejat amb les aigües que brollaven va néixer el firmament. Sota la volta celeste va ressonar el primer plor i va degotar la primera llàgrima d’alegria.

Sabíem que les escasses garanties del món de les subprimes , de les modestes, o no tan modestes, percepcions de crèdits hipotecaris de part de classes treballadores amb pocs ingressos i poques possibilitats de retornar-los, estaven a l’origen d’una part de la crisi financera originada als EEUU, i que a casa nostra té el seu paral.lelisme amb els crèdits bancaris fàcils i l’augment de la morositat. Ara sabem també que el motor principal d’aquesta monumental crisi financera no es troba en les dificultats de tornar els diners de part dels titulars de les hipoteques brossa, de les classes modestes, sinó en el muntatge hipercapitalista dels fons especulatius, desregulats del tot, que prometien rendibilitats màximes amb el mínim de temps i al marge de la cobertura del capital realment existent. Sabíem que les classes modestes s’exposaven a perdre la casa rebent quantitats que no podien tornar. Ara sabem que el que es feia amb els seus diners, i amb els diners dels petits i mitjans inverso...

Escolta en silenci les veus que la criden: no sap si lliurar-s´hi o guardar la crida per fer més pregona, sotjant la distància, la clau del missatge que a penes albira. No és massa atrevida, però tampoc poruga, i entén que hi ha coses que no comprendria. Batega discreta en cada trobada, conserva orgullosa allò que ens uneix de cada paraula, potser no parlada, només pensarosa, maldant en l'intent de ser més entesa. Plàcida companya de totes les hores, roman al seu lloc feliç i segura. Ens mena al vell port d'on fa temps sortírem i ens vol al costat quan el temps apressa. Agombola l'aigua del corrent que ens porta i assenyala el nord de la gran travessa: la nostra amistat. C.A.

Escoltar Miquel Roca és escoltar el sentit comú que et parla en persona. En l’acte institucional de commemoració dels trenta anys de la Constitució a l’Ajuntament de Mataró, Miquel Roca s'ha declarat un defensor apassionat de la Constitució, situant-la en el context de la seva creació (de conflicte social i de crisi econòmica encara pitjor que la actual), encarant la formulació sense fisures interpretatives de drets i llibertats, cercant de donar solució a la qüestió basca i catalana sense deixar de reconèixer el dret de les altres Comunitats a acollir-se al mateix procés de descentralització autonòmica. El període d’aquests trenta anys, el més llarg viscut en democràcia en la història de l’Estat espanyol, definit tradicionalment com Estat de pronunciamientos i asonadas , avala l’eficàcia d’aquest instrument legal fonamental que es va fer ( ha recalcat Roca ) pensant sobretot en què sortís bé . Convençut com està que és un organisme viu i adaptable amb voluntat política, creu qu...

De tant en tant, quan creix, la Muga fa mugada, i al rentador les aigües enyoren la bugada i el so del picador sobre la pedra allisada. Llorenç ja no veu res des de l’església tancada. C.A.

Condoleezza Rice, la secretària d’Estat USA en funcions, s’ha despedit de la reina Isabel d’Anglaterra intrepretant al piano, amb acompanyament de corda, un repertori de Brahms en la intimitat dels salons del palau de Buckingham ( veure aquí ), deixant constància de la seva inspiració i perícia com a pianista especialitzada justament en Brahms. Res a dir de la sensibilitat artística de la secretària . Potser la preferència per Brahms li ve del seu to tràgic, de les variacions i filigranes acumulades als moviments finals de les composicions, de la necessitat d’haver de demostrar maneres refinades al final d’un mandat desastrós. Per aspera ad astra, que deien els antics, de la prosa aspra de la feina quotidiana a les emocions subtils de la composició musical. D’Iraq a Buckingham, del desastre de les finances als acords del piano, de Busch a Brahms. Ignorem si en algunes de les reunions del gabinet neocon de la Casa Blanca Condoleezza tocava Brahms per amansir les feres. Potser no e...