El gos i la serp


Al sopar del dia de cap d’any, per aquelles coses que passen quan potser s’ha begut una mica massa i un es troba en un estat d'eufòria indeterminada, vam comentar la sabatada de Bush i el fet que el periodista que li va etzibar aquells míssils pedestres acompanyés el llançament amb la invectiva de gos, amb intenció d’humiliar-lo encara més. D’aquest comentari en va derivar, al vol, una digressió sobre el menyspreu de l’Islam envers els gossos, i la constatació va servir perquè immediatament es posés en paral.lel aquest menyspreu pel gos amb el que ens fa sentir la serp pel seu paper de temptadora d’Eva al Paradís, segons ho explica la Bíblia, posant-se així de manifest que no podem fer burla de segons què quan en la nostra mateixa tradició tenim coses tan absurdes com aquesta. Em va semblar que aquest paral.lelisme estava fora de lloc, i que una vegada més quèiem en la desqualificació fàcil sense tenir en compte els aspectes significatius per situar les coses en el seu context .

A l’Islam, la prohibició de tenir gossos (o d’autoritzar-los en comptades ocasions per a l’agricultura, la guarda del bestiar i la cacera) deriva d’algunes dites de la tradició mahometana (no directament de l'Alcorà) segons les quals el gos és un animal impur perquè la seva presència impedeix la vinguda de l’àngel com a portador de recompenses espirituals, i per tant qui en té les veu inevitablement reduïdes. Per això no se n’han de tenir; i si un gos ha begut o tocat algun recipient cal rentar-lo fins a set vegades, la primera amb terra. Es tracta, doncs, d’una prohibició (per a nosaltres quasi un dicteri) dirigida directament a reglamentar el comportament i els costums de qui es consideri un bon seguidor de Mahoma. És un element més d’un codi moral de conducta que com a tal es manté en la tradició islàmica sense marge d’interpretació ni de crítica.

La serp, en canvi, en la nostra tradició, forma part dels elements de la narració mítica sobre els orígens del mal al Llibre del Gènesi, tal com intentava explicar-ho el narrador d’aquest primer llibre de la Bíblia. Significativament, el rei dels amonites al temps de l'escriptura d'aquest llibre s’anomenava justament Nahàs (serp), i no és gens estrany que el narrador relacionés Nahàs, com opressor del poble, amb la pèrdua del Paradís i l’origen de tots els mals. La serp és aquí un símbol del mal, o, si es vol, del dia-ble (dia-bolos, el que es posa pel mig, el que separa). Cal, doncs, interpretra-la com un element dins la simbologia del mal. En els mites anteriors a la narració bíblica el mal era considerat com una força autònoma que s’apoderava de l’home i el podia dominar totalment, i tot i que el Gènesi desmitifica aquesta creença en el sentit de situar l’origen del mal en la llibertat de l’home mateix, en la seva facultat d’escollir, la preexistència mítica del mal reapareix en la narració bíblica sota la disfressa simbòlica de la serp. Ho ha explicat molt bé Paul Ricoeur :" La serp representa, al cor mateix del mite adàmic, l’altra cara del mal que els altres mites intentaven d’explicar: el mal que ja era allà, el mal anterior, el mal que atreu i sedueix l’home. La serp significa que l’home no comença el mal. El troba. Per a ell, començar és continuar. Així, més enllà de la projecció de la nostra pròpia cobdícia, la serp figura la tradició d’un mal més antic que ell mateix. La serp és l’Altre del mal humà”. (Paul Ricoeur, “La symbolique du mal interprétée”, a “Le conflit des interprétations. Essais d’herméneutique”, Éditions du Senil 1969. Hi ha traducció castellana del Fondo de Cultura Económica).

Hi ha, en definitiva, una diferència abismal de significació entre el gos a la tradició musulmana i la serp a la tradició bíblica. En el que en podríem dir “l’imaginari col.lectiu” musulmà la prohibició de tenir gossos empalma amb una consequència de pèrdua de valor espiritual que es desprèn del gos en si mateix, de les característiques fisiològiques de la bestiola, i per això s’inscriu en un codi de conducta que obliga a refusar-lo. En “l’imaginari col.lectiu” que conforma la tradició bíblica,la serp és la disfressa simbòlica del mal. Sens dubte que ha existit durant segles una transposició literal i màgica dels protagonistas del mite adàmic a la vida real, i això ha pogut comportar una malfiança envers la serp en tant que simple bestiola. Però no oblidem que quan en la narració dels orígenes Déu maleeix la serp, està maleint el mal i no la bestiola, i en la història que se’n deriva la llibertat de l’home hi queda compromesa com a únic factor capaç de superar-lo (en el mateix context mític d'aquesta narració trobem el que es coneix com a protoevangeli, preanunci de la superació definitiva del mal pel fill de l’home; Déu maleeix i promet amb aquests termes: “Posaré enemistat entre tu i la dona, i entre el teu llinatge i el seu: ell t’esclafarà el cap i tu sotjaràs el seu taló” (Gènesi 3,15). Per això la serp, en tant que simple bestiola, no s’inscriu en cap codi de conducta. La veiem com un element figuratiu, simbòlic, en el context bíblic, i prou . Tot i que hi ha altres situacions bíbliques que s'aparten d'aquest significat essencial del mal, en les que la serp apareix secundàriament com un element màgic, de poder sobrehumà (al llibre de l'Èxode, la vara de Moisès es converteix en serp i els israelites arriben a adorar-la).

El treball d’interpretació de la simbologia de les narracions bíbliques constitueix un tresor que ens ajuda a valorar-ne el sentit profund. La seva ignorància fa que es puguin barrejar significacions tan radicalment diferents. Aquest treball d’interpretació, que ho és també de modernitat i de cultura, no s’està produint, dissortadament, en la tradició islàmica. No siguem simplistes nosaltres també per mor de mantenir, potser de bona fe, paral.lelismes o falses afinitats que no ens enriqueixen sinó que ens buiden intel.lectualment.

Comentaris

Anònim ha dit…
Jo sempre he interpretat a la serp no com un simbol del mal, sino com un simbol del coneixement. Crec que la serp del gènesis no porta el mal a Eva sino el coneixement i el discerniment i això l'allunya del paradis ja que deixa de ser ignorant i inconscient.

Mar

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?