Cul de got


Cel amunt, enfosquint-se, el cristall s’allargassa,
i al cul del got, viscós, queda el pòsit roent
de la poció esgotada, les traces de vinassa
d’un dia que s’escola als llavis del ponent.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat