Cul de got


Cel amunt, enfosquint-se, el cristall s’allargassa,
i al cul del got, viscós, queda el pòsit roent
de la poció esgotada, les traces de vinassa
d’un dia que s’escola als llavis del ponent.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?