Sant Llorenç de la Muga





















De tant en tant, quan creix,
la Muga fa mugada,
i al rentador les aigües
enyoren la bugada
i el so del picador
sobre la pedra allisada.
Llorenç ja no veu res
des de l’església tancada.


C.A.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit

Poemes a quatre mans (1) : Horitzons - Arribar