Miquel Roca: passió per la Constitució

Escoltar Miquel Roca és escoltar el sentit comú que et parla en persona. En l’acte institucional de commemoració dels trenta anys de la Constitució a l’Ajuntament de Mataró, Miquel Roca s'ha declarat un defensor apassionat de la Constitució, situant-la en el context de la seva creació (de conflicte social i de crisi econòmica encara pitjor que la actual), encarant la formulació sense fisures interpretatives de drets i llibertats, cercant de donar solució a la qüestió basca i catalana sense deixar de reconèixer el dret de les altres Comunitats a acollir-se al mateix procés de descentralització autonòmica. El període d’aquests trenta anys, el més llarg viscut en democràcia en la història de l’Estat espanyol, definit tradicionalment com Estat de pronunciamientos i asonadas, avala l’eficàcia d’aquest instrument legal fonamental que es va fer ( ha recalcat Roca) pensant sobretot en què sortís bé. Convençut com està que és un organisme viu i adaptable amb voluntat política, creu que se l’hauria de mantenir al marge dels pretextos d’uns per oposar-se sistemàticament a les pretensions de millora del marge estatutari (“això no cap a la Constitució”), i de les excuses d’altres per considerar-la un obstacle insalvable en les aspiracions d’autogovern (“aquesta Constitució no serveix”). Enfront dels qui ara critiquen l’obra consitucional com una peça a mitja tinta, escrita sota el dictat de la por, Roca s’ha preguntat retòricament:"Tenia por Dolores Ibárruri quan es dirigia a presidir la mesa d’edat a les Corts constituents ? Tenia por Rafael Alberti a les mateixes Corts?" I ho ha reblat amb una frase lapidària: “Tothom sap què s`ha de fer per guanyar la llibertat, però és molt més difícil aprendre a viure en llibertat”.

Aquest sentit comú tan rotund de Miquel Roca fa que es trobi a faltar la seva aportació a la Convergència actual, sotmesa als corrents sobiranistes que volen i dolen, tiren la pedra i amaguen la mà. Jordi Pujol, si és sincer, es deu haver penedit una i mil vegades d’haver estroncat el lideratge polític de Roca al si del seu partit.

Si volem, des de Catalunya (ha deixat dit Miquel Roca), reformar la Constitució, ens hem d’assegurar que el tret vagi en la bona direcció, garantir que el que sortirem guanyant serà millor que el que ja tenim. Aquesta advertència, però, sona una mica a destemps. El que ara ens preocupa és si la interpretació constitucional que el TC farà de la proposta del nostre Parlament, després de passar el filtre del Parlament espanyol i ser referendada pel poble català, respectarà aquest esperit obert i inclusiu de la Constitució que defensa Miquel Roca. Aquí ja no hi ha entrat. Llàstima!, perquè aquesta és ara la prova del nou que ha de passar la Constitució.