Catàstrofe i responsabilitat política. Un exemple.

 


  En el seu article d’avui a La Vanguàrdia (“La  curva de Angrois, la curva de Laffer”) Enric Juliana toca molts aspectes relacionats amb la catàstrofe ferroviària de fa pocs dies, i l’anterior de fa pocs mesos. Se’n va a  la Xina parlant de responsabilitats. Jo me n’aniria a l’Índia parlant del mateix tema amb menys rigor penal del que es gasta a la Xina i més rigor polític. Hi aniria recordant aspectes rellevants  de Lal Badhur Shastri, ministre de ferrocarrils i transport nomenat per Nehru en el primer gabinet de la República de l’Índia el 13 de Maig de 1952.

  Després d’un primer accident de ferrocarril a Andhra Pradesh el 2 de setembre de 1956, amb 112 morts, Lal Badhur va presentar la seva dimissió a Nehru que no li va acceptar. La situació va canviar quan, aproximadament dos mesos i mig després, el 23 de novembre del mateix any, un altre accident ferroviari va causar 144 morts a Tamil Nadu. Aquest nou sinistre va reforçar la convicció de Shastri que no n'hi havia prou amb lamentar els fets o atribuir-ne la responsabilitat només als culpables immediats. Calia que el màxim responsable polític assumís també les conseqüències institucionals i va tornar a presentar la dimissió que aquesta vegada va ser acceptada per Nehru.

  La dimissió responia, per tant, a la responsabilitat política perquè entenia  que un ministre havia de respondre davant la ciutadania pels fracassos greus del seu departament, encara que no hagués provocat personalment els accidents. I responia també a la responsabilitat moral perquè considerava que la seva continuïtat en el càrrec no era compatible amb la gravetat dels accidents i les seves conseqüències humanes. La seva dimissió presentava així un alt grau d’exemplaritat institucional, volia establir un precedent segons el qual la responsabilitat ministerial no havia de limitar-se a les decisions directes del titular, sinó que també havia d'incloure els resultats de la gestió del seu ministeri.

   El més significatiu d'aquest episodi és que Shastri va entendre la dimissió no com una confessió de culpabilitat personal, sinó com un acte de responsabilitat política. La seva decisió expressava una concepció exigent de l'ètica pública. El ministre no només havia d'exercir el poder, sinó també assumir-ne les conseqüències quan el departament sota la seva autoritat fallava greument. En una cultura política on els dirigents no sempre estaven disposats a assumir responsabilitats, el gest va projectar una imatge d'humilitat, integritat i servei públic. No sembla que la dimissió com a ministre de ferrocarrils perjudiqués  la seva trajectòria política posterior. El 1964 va ser elegit per succeir Nehru com a primer ministre.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit

Imatge
     A l’epíleg del seu darrer poemari, “Un hivern fascinant”, Joan Margarit explica que els dos pols de tensió del pensament, l’abans i el després, se li han equilibrat en una nova lleugeresa, de manera que el demà li ha caigut en l’oblit i el passat el veu catapulat tan lluny que quasi és també un oblit. Hauria arribat així a una nova estabilitat o a un úlltim desordre que definiria el seu present present, la darrera etapa, com un hivern fascinant.   Vist així, la lectura dels poemes seria com un camí que transcorreria entre lleus pinzellades d’un futur que amb prou feines s’entreveu, quasi oblidat perquè seria difícil d’encarar-lo, i un passat que només s’albiraria molt lluny i a llambregades.   Però hi ha una altra lectura d’aquests poemes, més enllà del que el poeta voldria deixar escrit com l’esdevenir d’un tènue present hivernal que tendeix a desaparèixer, una lectura que va de la contundència de la contemplació del passat com el verit...
Més informació

80

Imatge
    80   Vailets eixerits als bancs de l’escola que allarguen les tardes jugant a pilota, joves expectants als carrers i aules, amics i germans que han deixat petjada.   Un pare que cerca camins i presències després de passar pel dol de l’absència, un fill agraït a la terra pobra i un avi gaudint del curs de les hores.   No trobaria el traç del que he viscut, ni em sentiria viu al cap dels anys, sense dir els noms que són i que soc ara, si no creixés amb ells a cada instant per guanyar-me el present del que ha sigut com un regal del temps que no s’acaba. C.A.   80è aniversari     Pots escoltar el poema :                                                                                        ...
Més informació

Fer bullir l'olla

Imatge
La Comissió de la Consulta sobre la independència a Mataró, amb el notari López Tena al davant, ha mostrat la seva satisfacció pels resultats obtinguts : un 23’7% de participació (sobre un cens lleugerament alterat per la inclusió dels majors de setze anys i dels immigrants) i un 93,92% de vots afirmatius que equivalen a 21.114 persones d’un total de 97.000. La satisfacció és més plena si es comparen aquests resultats amb el promig de 14% de participació en el conjunt de les 48 poblacions d’aquesta última onada de consultes que han anat minvant del 55,87 % a la consulta capdavantera d’Arenys de Munt, el 13 de setembre de 2009, al 27 % de l'onada de desembre, al 21% de febrer, al 17% d'abril i al 14% d'ara. És significatiu el nombre de vots anticipats obtinguts, des de la diada de Sant Jordi, 13.000 segons les dades publicades. És a dir, del 23’7% de votants el 13,39% ho van fer anticipadament, gràcies a un treball de captació molt meritori de part dels voluntaris i organitz...
Més informació