quadern d'en Cinto Amat

"Eleni" El recentment traspassat Paul Ricoeur estableix una triple funció dels grans relats , tot posant en joc un temps, un espai i uns personatges. Si bé parteix de l’hermenèutica dels gran relats bíblics, i en particular de la simbòlica del mal en la narració del paradís (a "Le conflit des interprétations" ), comparant-los amb els altres grans relats que els són contemporanis, aquesta triple funció es pot descobrir en qualsevol narració que tingui la pretensió d’exposar històries que en podríem dir globals o totalitzadores des del punt de vista del significant. En primer lloc, situen la humanitat sencera i el seu drama sota el signe d’un home exemplar, d’un Anthropos, que representa de forma simbòlica l’universal concret de l’experiència humana; d’altra banda, donen a aquesta història un alè, un traç, una orientació que es desenvolupa entre un començament i un final, introduint així en l’experiència humana una tensió històrica a partir del doble horitzó d’una gèn...

Sisena estació . Maragall truca a la porta de l’arquebisbe i confessa, esquilat i amb l’ànin contrit, que va donar lloc a un malentès amb les fotografies a Carod coronat d’espines a Jerusalem. Carod no diu res, però és de suposar que s’ha confessat privadament. Seguint el guió confessional, l’arquebisbe ha posat a Maragall una penitència que esperem que no sigui excessiva i no li provoqui un atac d’atrició que el porti a retirar-se al desert. Fora de guió, l’hi ha aconsellat que s’encomani a Pasqual Bailó, el sant que sempre anava de cantó. Per la seva relliscada, il-lustríssim bon pastor, perdoneu altra vegada aquest pobre pecador. Setena estació. Les turbes es manifesten a Girona contra la línia d’alta tensió que ha de connectar Bescanó amb França. Els grans sacerdots de la Cambra de Comerç de Barcelona s’escandalitzen i el Governador d’Hispània, Zapatero, els diu que convé concentrar energies. Mentrestant, el govern tripartit decideix aparcar el pla energètic. El conseller en cap di...

Primera estació . Carod es retira de l’homenatge floral al monument d’Isaac Rabin, a Tel Aviv, en no veure onejar la senyera juntament amb les altres banderes. Discretament, en un racó, sent i experimenta com des de la seva tomba l’homenatjat Rabin li fa que sí amb el cap, que per això ha vingut, per mostrar les seves emocions identitàries, i li demana que intercedeixi per salvaguardar els símbols per damunt de les persones. "Per vostra visió encantada, admirable exconseller, perdoneu altra vegada aquest pobre del carrer" Segona estació . Carod demostra la seva humilitat i s’autocorona d’espines davant d’una botiga de souvenirs al centre de Jerusalem, però no brandeix cap Alcorà pel que pogués passar. Maragall agafa la instantània, de manera pulcra i digital, i li demana permís per reproduir-ne la imatge i poder utilitzar el mateix model quan el poble hagi de triar entre ell i Barrabàs. "Per vostra visió encantada, honorables presidents, perdoneu altra vegada aquests po...

L’aprovació de la moció socialista al Parlament espanyol sobre un eventual diàleg amb ETA, si deixa les armes, sota la fórmula de "processos de diàleg entre els poders competents de l’Estat i els qui hagin renunciat a la violència", moció de la que n’ha volgut quedar al marge el PP, porta a reflexionar sobre alguns aspectes del procés històric que estem vivint : - La posició del PNB , adherint-se a la proposta del PSOE, ha variat substancialment si se la compara amb la que va mantenir amb la Declaració de Lizarra, primer, i amb el Pla Ibarretxe, després, fins arribar a les últimes eleccions del P. Basc. Queda lluny aquell compromís adoptat en la Declaració de Lizarra en la que es contenien expressions com aquestes: " La negociación debe ser global en el sentido de abordar y dar respuestas a todas las cuestiones que constituyen el conflicto, así como a las que son consecuencia de éste. No hay agendas limitadas... Siendo distintas las concepciones que existen sobre la...

Dos, millor que un Per fi el Barça ha guanyat una altra lliga! Ho hem d'agrair als protagonistes, jugadors i entrenador. Però també ho hem d'agrair al joc en si mateix, i en aquest cas al joc del futbol. Sense aquest respecte pel joc, seria irresistible no guanyar sempre, i la celebració d'una victòria ens portaria a no voler competir esportivament mai més i a no reconèixer que la supremacia del joc fa que tots els que hi participen tinguin les mateixes oportunitats, encara que no tots guanyin. En aquesta tensió trobo que hi ha el gran poder de suggestió de l'esport, comparable a la suggestió de les obres d'art. Diu H.G.Gadamer que la característica pròpia del joc és la de posseir una certa primacia sobre els seus protagonistes, en el sentit que cap d'aquests pot pel seu cantó, tot sol, condicionar el seu desenvolupament, o pot participar-hi al marge de les seves regles. Tots els participants es troben implicats en un procés que transcendeix la seva ...

"Lana": la bondat a "Land of plenty" "Ordet": la força de la Paraula L’última pel-lícula de Wim Wenders, "Land of plenty", dóna per parlar-ne des del punt de vista estrictament cinematogràfic, en tant que crea una atmosfera entre sorprenent i màgica en molts moments, amb una fotografia suggerent i una banda sonora captivadora, tot i que presenta algunes fases de pèrdua de tensió, i fins d’aparició de cert desconcert per un punt d’inversemblança que mostra el seu protagonista, un excombatent del Vietnam dedicat a "espiar" els moviments sospitosos dels marginats del downtown de Los Angeles, imbuït de la paranoia col-lectiva dels EEUU per l’atemptat del 11-S, en contrast amb la seva neboda, "Lana", que arriba d’Israel com un àngel bondadós, que s’identifica amb els desarrelats i convida a "escoltar" els morts de les Torres Bessones. Resumint, una pel-lícula sobre la decadència de la societat americana, trastornada per l...

Husein Hashim al costat del seu pare ferit per un cotxe bomba a Bagdad L'esguard rendit a l'única veritat d'aquest moment, noi de l'Iraq, m'eixorda el cor el crit del teu dolor. La teva mà, fràgil alè que palpa el cos sofrent, em toca a mi i em diu l'espant que vius dins la foscor. Àngel del plor, treu el sanglot que et té ran de l'abís, bat la tristor, pren-me ben fort, suspès dins el teu vol, deixa'm sentir l'esforç suprem d'aquest instant precís, porta'm als ulls que et fan veure la vida enmig del dol. Si pots, quan t'hagis separat del braç que et reconforta, salva'm de l'odi que hem encès als teus carrers d'infant, ales batent extirpa el corc de mort que t'hem deixat. Però si no pots, si el teu immens dolor ja no suporta restar allunyat per sempre més d'aquest present sagnant, tingues pietat de mi, àngel del plor, noi de l'Iraq. C.A.

Amb la proposta de finançament donada a conèixer pel Tripartit, ja es pot dir que es comença a posar a punt , de veritat, la singladura del nou Estatut, ja que aquest aspecte és sens dubte clau en l’operativitat i eficàcia que aquell pugui arribar a tenir, conjuntament amb el règim de competències, molt per sobre d’altres aspectes més cridaners simbòlicament. Però les aigües del riu català, per on ha de navegar el vaixell de la reforma abans d’anar a parar al mar de la negociació amb el Govern i amb el Parlament espanyols, baixen tèrboles; tant, que alguns ja amenacen amb no pujar al vaixell si no es pren com a únic bagatge el que ells proposen, és a dir, un model radicalment nou, amb plànols de l’illa del tresor i agències d’aproximació i ocupació únics i exclusius per a Catalunya. D’altres, consideren massa arriscada la travessia, i sembla que es quedaran a terra esperant a veure què porten els aires que bufen del costat del mar de les espanyes. I el Tripartit s’ha decidit a pu...

Des de fa uns dies Sabadell està al centre d’atenció dels mitjans. Alguns sectors denuncien que no es fa prou per eradicar la violència de grups neonazis al carrer, que la manera de governar de l’equip municipal és prepotent, que no es tolera cap mena de crítica a l’alcalde, que no hi ha projecte de ciutat, que tot és política d’aparador, que, en canvi, es persegueixen els grups antisistema, els més crítics amb l’Ajuntament, que hi ha inseguretat… Fins i tot l’excalde Farrés va retreure al govern municipal una falta clamorosa de model de ciutat en una tertúlia a Catalunya ràdio; l’entrevista al 33 ("La nit al dia"), de fa uns dies, entre el primer tinent d’alcalde, el socialista Manau, i un representant d’aquests sectors crítics, va resultar una mica angoixant: hi havia realment "mal rotllo" entre ells dos, i si eren exponents representatius de maneres de veure la situació de la ciutat , de tan enfrontats com es presentaven feien preveure un immediat futur poc envej...

Algú devia saber que en un racó de l'Alt Penedés, a Pontons, hi havia un alcalde amb idees impròpies sobre els homosexuals, disposat a donar-les a conèixer ara que el tema és d'actualitat. I heus aquí que un bon dia (ahir) a aquest home algú li va acostar els micròfons de la ràdio, i ell, excitat davant d'aquesta presència, i davant la possibilitat de situar Pontons al MMM (Mapa Mundial Mediàtic), va començar a proclamar "urbi et orbi" (això és, a Pontons i fins més enllà dels termes municipals de l'Alt Penedès) les seves veritats sobre la matèria, i els pensaments se li van anar entortolligant, convertint-se directament en insults : que si neixen tarats, que si no són normals, que si no són capaços ...; en fi, com si diguéssim que el mateix mal s'havia encarnat en aquestes persones. A mida que s'entortolligava anava sentint que una corda lligada al coll l'unia als micròfons de la ràdio, però no va parar de dir bajanades i quan van tancar-li l...

No cal dir que la reacció mediàtica a la mort de Joan Pau II i posterior elecció del successor potser ha donat massa per suposat que tots érem molt papistes, que això interessava, o havia d’interessar, a tothom, i per tant s’havia d’oferir fins a l’últim detall del que passés. Esfumats els moments àlgids d’aprofitament mediàtic, les coses van tornant a la normalitat, el papat queda en un distanciament respectuós per a molts, en un punt d’expectativa per a altres, i en una llunyania entre incòmode i estranya per a molts més. D’aquesta saturació mediàtica alguns ja en comencen a treure lliçons il-lustrades sobre el papanatisme dels papistes, en una reacció pendular que suposa també que tot ha estat pura creació artificial, lliurament càndid al que els media ens han volgut presentar com a criteri de construcció de la realitat, apuntant a la buidor a què irremissiblement estem condemnats tots els ingenus que ens hem deixat portar per aquest allau de focs d’artifici; això sí, disculpant-...

L’elecció de Ratzinger com a Papa ha desvetllat inquietuds en molts sectors progressites de l’Església, com les que s’endevinen en un important diari alemany que avui saluda el nou Papa, a tota pàgina i de forma ambivalent, amb la sola expressió "Oh, mein Gott" . Poden continuar les pors internes del pontificat de Joan Pau II, dissimulades en múltiples manifestacions exteriors, i produir-se un allunyament encara més gran entre l’estructura dirigent de l’Església i el pensament i les expectatives de les societats postmodernes amb les que de totes maneres ha de dialogar, no per adherir-s’hi de forma complaent sinó per anar redescobrint de forma crítica, tant respecte de la pròpia tradició com respecte de les formulacions ideològiques d’aquesta postmodernitat, les bases humanistes del cristianisme. En aquest punt ja sento la veu amonestant del Prefecte Ratzinger que em diu " el cristianisme no és un humanisme" . I jo callaria i ho deixaria córrer definitivament. Pe...

Apuntava al post anterior que la no il-legalització d'EHAK podria tenir conseqüències positives per al govern de l'Estat i per al PSOE-PSE, després de constatar que en els moments actuals, i amb la doctrina del TC a la mà, no és possible aquella il-legalització. Els resultats electorals apunten en la confirmació d'aquesta conseqüència, i probablement també en la direcció de noves possibilitats per aprofundir en la pacificació d'Euzkadi, la conseqüència més preuada i desitjada. El panorama basc no s'ha aclarit del tot, però en aquest cel de primavera, mirant amunt, ni que sigui posant la mà al front com una visera per no enlluernar-se i esforçant una mica la vista, s'hi veuen estols d'ocells migratoris: - El Pla Ibarretxe ha emigrat potser definitivament, ningú sap ben bé on. Es veia a venir; va alçar el vol amb molta dificultat i no tenia qualitats per a mantenir-se massa temps a l'aire. Veurem cap a quines posicions migrarà ara el seu cuidado...

Davant la no il.legalització de EHAK (Partit Comunista de les Terres Basques), pel qual l'entorn de Batasuna i els seus rectors han mostrat obertament les seves simpaties i li han pregonat el vot a favor sense embuts una vegada il.legalitzada AG, es plantegen almenys dos interrogants: passa això perquè hi pot haver una entesa tàctica de fons (difícil de concretar en aquests moments) entre el govern i el radicalisme abertzale per tal d'iniciar d'alguna manera unes converses d'algun tipus en l'horitzó d'un final definitiu de la violència ?, o bé és que al PSOE li interessa que es divideixi el vot radical nacionalista, amb la conseqüència de restar escons al PNB, amb dificultats per a obtenir la majoria absoluta en les condicions del tripartit actual, i per tant posar-lo de nou en l'evidència d'haver de recórrer altra vegada als vots parlamentaris de HB (si bé de manera indirecta), en una operació que podria suposar-li un seriós desgast de credibilitat ...

Un dels aspectes que crida l'atenció en la Sentència del Tribunal Constitucional de 31 de març de 2005, de desestimació del Recurs d'Empara per la il.legalització pel Tribunal Suprem de l'Agrupació d'Electors Aukera Guztiak ( http://http://www.tribunalconstitucional.es/Stc2005/STC2005-068.htm ) és el relatiu al motiu e) de la demanda d'empara, sobre vulneració del dret a la llibertat d'expressió que a criteri de AG es comet amb aquesta il.legalització. Argumenta AG que en la compareixença pública de 13 de març de 2005 va fer públic el següent compromís polític: " Les candidatures de la iniciativa popular d' AG expressem el nostre compromís inequívoc amb tots els drets i ens situem en contra de tot tipus de conculcació de drets humans". Considera AG que aquest compromís posa de manifest el seu refús a qualsevol conculcació dels drets humans, vingui d'on vingui, sense límits, però dintre del seu dret a formular aquest refús ens els termes...

Joan Pau II va començar el seu pontificat amb l’expressió " No tingueu por" , pronunciada a la primera homilia, que semblava augurar un magisteri de portes obertes com el de Joan XXIII. Però el resultat d’aquests vint-i-sis anys més aviat ha demostrat que aquella expressió traduïa un sentiment subjectiu de la pròpia por que sentia Joan Pau II davant la cruïlla que se li presentava al Papat tot just iniciat l’últim quart del S. XX, amb la pervivència de la guerra freda i els dubtes no resolts pel Papa Pau VI sobre l’aplicació del Concili Vaticà II en tots els aspectes, des de l’organització de l’Església fins als continguts de la doctrina i formes de vida a proposar i a compartir en aquell tombant de l’últim recorregut del segle. Tot això formava part del bagatge mil-lenari de l’Església, però s’havia d’actualitzar. Joan Pau II va enfrontar aquesta por amb una fugida endavant que en realitat, al meu entendre, ha significat una reacció, un retorn a les concepcions més tra...

El Papa dels catòlics s'està morint. Siguin quines siguin les creences de cadascú, és un moment per constatar que la mort és també catòlica, és a dir, universal.Com la vida. "Senyor, dóna a cadascú la seva pròpia mort, el morir que prové d'aquella vida on ell tingué sentit, amor, fretura. Car no som més que l'escorça i la fulla. La gran mort que en ell porta cadascú és aquell fruit entorn del qual tot gira". (R.M.Rilque, " Llibre d'hores") En aquesta "hora greu" notem que tots estem concernits pels plors, els somriures, la mort i el viure de tothom: "Qui ara plora en algun lloc del món, sense motiu plora en el món, plora per mi. Qui ara riu en algun lloc, de nit, sense motiu riu en la nit, es riu de mi. Qui ara roda en algun lloc, pel món, sense motiu roda pel món, ve cap a mi. Qui ara mor en algun lloc del món, sense motiu mor en el món, em mira a mi." ...

Caravaggio : El sopar d'Emmaús Llegint Sant Lluc Ets l’únic foraster que no saps què ha passat aquests dies ? Com un estrany et tracto , com un ignorant, que no sé d’on véns ni quin destí ingrat t’ha portat a creuar-te’m pel camí. Nosaltres bé esperàvem que ens deslliuraria, però ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses. No parlo només per mi, perquè érem molts els que hi teníem posada l’esperança, però altra vegada ha prevalgut el designi dels magistrats i els sacerdots que el van condemnar a mort i el van crucificar ja fa tres dies. Alguns de nosaltres han anat al sepulcre, però a ell no l’han vist pas . Diguin el que diguin les nostres dones, que han vingut assegurant que ell vivia, no hi ha res que ens faci pensar que hagi pogut sortir-se’n de la mort. Resta amb nosaltres que es fa fosc i el dia ja ha començat a declinar. No sé qui ets i no m’importa, però, si vols, queda’t i se’t farà més suportable, com a nosaltres, la tristesa d’aquestes hores de buidor. Posat ...

El cas de Terri Schiavo em planteja una colla de qüestions.Una noia de 41 anys, que en fa quinze que té paralitzat el còrtex cerebral però no el tronc cerebral; que es troba per tant en estat vegetatiu (no en coma pròpiament, segons sembla); que només realitza actes reflexos que fàcilment es poden interpretar com actes de resposta a algun estímul extern; que manté aquest estat vegetatiu gràcies a una sonda gàstrica d’alimentació, però que (sembla) no necessita cap sonda de respiració; que donada la seva joventut, i ben segur les seves ganes de viure (sembla també que el seu estat fou degut a un desequilibri de potasi durant una dieta d’aprimament), no havia deixat per escrit cap "testament vital", com aquí el coneixem. El seu marit, com a representant legal, assegura que li havia dit que no voldria continuar vivint artificialment en una situació com aquesta, i li han donat la raó totes les instàncies judicials, les ordinàries i les federals, aquestes últimes posades a dis...

En un interessantíssim article, Sami Naïr ( " Alianza de civilizaciones y diálogo para la modernidad" : El País, 12 de març) critica la doctrina del "xoc de civilitzacions" de Huntington, segons la qual la cultura americana (assimilada a Occident) té el perill a llarg termini del Confucionisme, i a curt termini de l'Islam, i encara n'afegeix un altre a la seva darrera obra ( "¿Quiénes somos?") , els catòlics hispànics que serien un perill a l'interior mateix de la societat americana. Enfront d'aquesta visió Sami Naïr creu que són possibles dues postures : la que anomena "defensiva", consistent en defensar la compatibilitat de les religions, que no hi ha dret a imposar una visió del món a la resta del planeta, que no hi ha contradiccions entre cultures (postura que segons ell té el defecte de partir d'un enfoc estrictament culturalista), i la que anomena "ofensiva" (en sentit positiu) i que hauria de tenir e...