Paisatge després del sufragi



Prop de la Plaça Colón
va pensatiu el Rajoy.
L’Aguirre i el Gallardón
n’escruten el pas tristoi.

Tanca els ulls creuant la plaça
i veu bisbes i banderes,
li ressonen crits de raça,
veus de guerra a les trinxeres
exalçant el “President,”
voltat de cera i sotanes,
de conxorxa complaent
amb l’insult i les soflames.
Veu les meses petitòries
per combatre l’Estatut,
i encerclat de palmatòries,
clavat sobre el seu taüt,
i en català per més inri,
llegeix entre ciri i ciri:
“Aquí jau el qui ha volgut
confondre’ns amb ses cabòries,
qui amb la llengua ens ha fotut
escampant falses històries”.

Vora el mar Mediterrani,
desmentint tots els presagis,
s’ha notat com un tsunami
inundant-nos de sufragis
que omplen el pesecé,
fan saltar els ulls del Montilla
i a la Chacón li van bé
per dir que aquí res perilla.
Emportats pel remolí
s’esvaeixen els problemes
del solar barceloní,
Rodalies i altres penes,
com l’Ave i l’ave-maria,
els túnels i els talls de llum,
que tot de cop, qui ho diria,
s’han esvanit com el fum.
Surant damunt de l’allau
apareix el Zapatero
que dempeus sobre la nau
li canta a Espanya un bolero.

Duran l’escolta de lluny,
el seu vaixell resisteix
però té l´ànima en un puny
de tant com lluita i pateix.
Les ratxes sobiranistes
se l´hi enduen l’encanteri
i els somnis possibilistes
d’atracar a algun ministeri.

A la casa de l’esquerra,
del Carod al Puigcercós,
s’ha desfermat una guerra,
una lluita cos a cos.
Carod respecta el Govern,
Cercós se’n va a meditar
però arribaria a l’infern
per ser l’únic a manar.

Per salvar la maregassa
els Verds són a la bombolla,
pensen que això no és pas massa
i que ben bé res trontolla.
Mentrestant, fan jocs de vies,
comparant l’Ave del ric
amb els trens de Rodalies
i el que tarden per ‘nar a Vic.

I més enllà, a tevetrès,
la veu dels tertulians
(decebuts perquè els sufragis
no els lliuren dels seus naufragis)
segueix com aquell qui res,
com si els vots fossin d’estranys
dels barris de mariners,
de gent il.lusa i pansida,
ignorant, sense diners
i amb la consciència adormida


C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9